Alguns diuen que s'ha iniciat l'operació banyador, d'altres l'aprofito ara que el dia s'allarga, jo, l'home zebra s'escampa.
Un dia qualsevol a Montgat.
Durant l'any vaig fent cosetes, ja sigui a la muntanya, ja sigui pel bosc. I ara, amb l'estiu a sobre i la platja a tocar, esdevinc del grup de les zebres, d'éssers ratllats bicolors. I consti que esgoto totes les fases possibles. Començo de blanc nuclear, estil anunci de detergent cutre masclista que encara ens encolomen, passo poc després a un roig passió intens posa'm quelcom que em fa mal i acabo assolint el bru soca d'alzina la pell em cau a tires. I tot això sense continuïtat, que és difícil i per zones aleatòries, més complicat.
Abans, del bru que jo llueixo n'hi deien moreno paleta, ara ja no. Els paletes tenen un moreno que ja voldrien la majoria dels usuaris de raigs UVA, igual que jo. Descamisats ja entrat el mes de febrer, van agafant un color torrat d'ametlla dolça sense salts, d'una uniformitat insultant, mentre que un servidor, que és més d'anar amb samarreta arreu i sense pensar a treure-se-la quan pica el sol, per allò que aprenguérem a casa que n'hi deien la malentesa educació, presenta unes franges cromàtiques que farien les delícies de qualsevol dissenyador de codis de barres. Si quan vaig al supermercat he de vigilar que la màquina no em senyali! El darrer dia vaig haver de pagar per uns sucs de fruita que no havia comprat!
Però és clar, només hi penso ara, quan despullat davant del mirall intento desxifrar el significat de les ratlles amples i primes que em travessen de dalt a baix, una al costat de l'altra. Unes ratlles ben marcades i definides.
L'únic consol, que no és poc, és que sé que de zebres en som moltes i potser, un dia, d'aquí a molts anys, la moda serà anar zebrat i tothom maldarà per lluir unes franges ben espaiades. Ben paral·leles.
No diuen que fa molts anys, cap allà a principis del segle passat, era senyal de bellesa un cos ben blanc, estil glop de llet? Doncs jo m'he avançat.
I segur que a la llarga la lògica s'imposarà i enrere quedarà passar hores i hores sota el sol o dintre d'una màquina de llums violetes per adquirir un monòton i avorrit color moreno, per deixar pas a una desenfadada i alegre pigmentació cromàtica diversa, talment com quadres únics i animats.
Però mentre no arribi aquest dia i ara que la fotografia digital fa desaparèixer molts conceptes nostrats, podreu mostrar-me i definir com era un negatiu. Com convivien el blanc i el negre en una imatge o bé per exemplificar el vestit dels arlequins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada