Un ensurt

Calders ho té això.
Quan acaba de ploure i fa una mica de sol, val la pena sortir a passejar. La frescor, els colors vius i el silenci només trencat per la piuladissa de certs ocells o el fregadís de les plantes que dansen amb el vent, conviden a sortir a fer el volt. Tenim el bosc a tocar, diria que des de qualsevol casa no es deu tardar més d'un parell o tres de minuts a trepitjar bosc. Així doncs, he pres la motxilla per portar al Berenguer i hem sortit a fer un volt. Tots dos sols, pare i fill. Camí de la Fonteta, Mirador i cap al Pou de Glaç sense arribar-hi.
Enmig, he anat fent breus aturades per anar fent fotos de la vida que esclata en forma de flors, i ja de tornada, m'he aturat més estona a un roquissar, ple d'almesquins, per fer-ne fotos tot buscant la llum ideal. Mentrestant en Berenguer ha aprofitat per seure i jugar una mica. Té un any, el seu radi d'acció augmenta però encara no es dispara. De seguida ha començat a agafar pedres tot mostrant-les com si les volgués llençar perquè la Píxel, la gossa, les atrapés, entre rialles i primeres paraules en forma de sons escurçats.

Almesquí

De cop, un sisè sentit o un rampell paternal, m'ha fet recordar les colònies de petit. Tots els infants ens dedicàvem a investigar. Fòssils, plantes, ocells i sobretot a aixecar les pedres per trobar escorpins, per veure'n com s'amagaven ràpidament tot mostrant el seu agulló amenaçadorament.
Dit i fet. No acabo de pensar en la bèstia que miro la pedra que té a les mans i veig que a sota, encongit i suposo que esporuguit - o molest - hi ha un petit escorpí. Minúscul direu, però jo al Berenguer tampoc el veig massa gran en comparació.

Escorpí blanc

Segurament no li hauria fet res. Segurament ha estat un ensurt innocent, però d'una revolada l'he alçat - al Berenguer, és clar - i hem anat uns metres més enllà, sobre una catifa verda molt espessa.
La tarda ha estat agradable. La passejada distreta, però l'ai del cor m'ha durat força estona.