El proppassat 13 d'abril es va acordar concedir les Creus de Sant Jordi d'enguany.
Aquest guardó és el màxim reconeixement que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Aquest cop hi ha guardonats 32 personalitats i 13 entitats.
Si mireu els guardonats, camuflat entre mig, i és literalment veritat, l'únic nom que no està en negreta és un tal Alberto Aza Arias.
L'individu ha destacat per ser un notable embaixador espanyol i a partir d'aquí ha anat fent carrera fins a esdevenir Cap de la Casa del rei. El mèrit per rebre aquest guardó, sembla que podria ser que al casar-se amb una catalana , parla perfectament la llengua de Pompeu Fabra que va aprendre per complaure el seu sogre ( sic ).
És cert que durant la seva estada a la casa de tots, la paguem entre tots però en gaudeix un, és quan ens recordaren que mai la llengua catalana va estar perseguida ni s'imposà el castellà.
Si segons sembla el seu predecessor, Almansa, va intercedir per evitar el compromís entre Felip de Borbó - toca ferro que els Felips no ens van bé - i la Sannun, també va intercedir l'Aza pel català?
I seguint la tònica dels grans mereixedors, uns altres dels guardonats són n'Isidre Fainé, president de la Caixa, Salvador Gabarró, president de Gas Natural, suma i segueix. Com deia aquell alemany, no hi ha res més a dir... per això n'hi deuen dir una creu?
3 comentaris:
Tens rao. Falta el Messi. :-)
Estem d'acord.
Tota la raó. El teu article m'ha anat indignant a mesura que el llegia, però no he pogut evitar l'esclat de la rialla amb el comentari final...
Publica un comentari a l'entrada