Encara que no ho sembli, encara que pensem que ho hem somniat, no és així.
Diumenge hi torna a haver una tongada de referèndums a Catalunya, la segona, aquest cop a 80 municipis que representen unes 300.000 persones. Pobles com Castellterçol, Castellcir, el Vendrell, Alella, Sant Quirze o Breda entre d'altres, podran expressar la seva opinió. Ara bé, no esperem massa ressò dels mitjans de comunicació, doncs és un tema que incomoda i per tant, mentre alguns prefereixen obviar-lo, d'altres senzillament hi passen per sobre de puntetes si no hi ha més remei, què hi farem!
Amb tot però, mesos després d'haver votat a la primera tongada, el 13D i malgrat que em vulguin fer creure que no va servir per res, saber que de nou es votarà, em torna a venir aquell rau-rau neguitós mentre se m'il·lumina la cara tot pensant en aquella jornada.
De fet estic content i orgullós d'haver participat en un dels moments més importants de la història del meu país, una data que ha quedat escrita als llibres d'història i que potser, a la llarga, serà l'inici del final. Com diu un proverbi hindú "el camí més llarg comença amb un pas" i ara que anem pel segon, serà veritat com deia Konstantin Tsiolkovsky que "els impossibles d'avui seran possibles demà" ?
Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada