Hi ha indrets que pateixen una degradació aparentment irreversible. Un d'aquests, els Aiguamolls de la bòbila de Santpedor, varen ésser durant molt de temps un indret ideal on abocar-hi deixalles.
Passaren de ser horts i camps a una bòbila i més endavant s'abandonaren. Abans de l'abandó però, s'hi extragué argila durant anys per tal de fabricar maons, rebaixant el sòl fins a una fondària que facilità que en èpoques de pluja quedés tot cobert d'aigua al sobreeixir aquesta del subsòl.
Poc després, un cop l'activitat cessà, l'aïllament de l'indret i la deixadesa imperant ho convertiren en un espai idoni on llençar allò sobrer sense ser vist.
Afegiré, tot sigui dit de passada i perquè només cal voltar un poc pels nostres boscos per adonar-se'n, que encara avui dia n'hi ha d'aquests porcs, malànimes, ignorants, desarrelats i pòtols, que encara prefereixen carregar una màquina rentadora al cotxe i llençar-la al bosc que portar-la a la deixalleria. I dic porcs perquè embruten per allà on passen, malànimes perquè ho deuen fer sense remordiments - sinó no ho farien -, ignorants perquè desconeixen, potser o si més no no se n'informen, del servei gratuït de les deixalleries, desarrelats perquè no tenen cura de casa seva i per tant, deu ser que no s'ho senten prou seu i pòtols perquè només des de la marginalitat pot entendre's un comportament tal, i qui diu màquina rentadora diu ampolla d'aigua, bossa de deixalles, pneumàtics usats o runa sobrant.
Bé doncs, seguint amb la bòbila, aquesta després d'arribar al seu clímax d'abandó, fou restaurada per a convertir-la en uns aiguamolls, gràcies a aquesta facilitat per a contenir l'aigua i a la seva situació privilegiada com a lloc de pas de moltes aus migratòries.
Avui, anys després, Santpedor compta amb aquest restaurat indret d'interès natural.
A més a més em consta que alguns mestres de Santpedor, l'Elisabet per exemple, també s'ho han fet seu i transmeten aquesta estima per l'entorn als infants, prenent els aiguamolls com a exemple, estudiant-los, visitant-los, vivint-los. Incorporant aquest indret tan especial al seu programa, com un espai més de la seva escola, com si fos un apèndix del pati, i així els infants d'avui creixeran de manera que els serà impossible veure'ls com quelcom aliè, com quelcom marginal, assegurant-ne d'aquesta manera la seva supervivència.
Un espai anys enrera marginal que ha esdevingut un centre d'estudi i estima, un espai que ens porta un brot d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada