dimarts, 2 de febrer de 2010

Queixa't!

Si volguéssiu, encara que només us passés pel cap d'esquitllada com un núvol fugisser, queixar-vos al senyor Camilo Tarrazón, president del Gremi patronal dels cinemes del 5% de català, pel xantatge que fan al govern per seguir marginant i mantenint en l'anonimat aquella llengua que es parla al nord-est d'aquell estat dit Sefarat, àlies terra de conills, anomenada catalana, podríeu fer-ho des de la pàgina web dels irreductibles plataformencs. Llegiu-hi éssers avesats a lluitar per defensar la identitat d'un poble malgrat l'euro regnant i l'espanyol imperant, que s'estimen el país i la llengua, prou com per endegar campanyes reivindicatives i populars.
Si voleu escoltar en Camilo, podeu fer-ho a Vilaweb. I per enviar-li un correu on se li diu:

Benvolgut Sr. Camilo Tarrazón,

El tancament dels vostres cinemes agremiats l’1 de febrer passat, en protesta per la llei que establirà la projecció de la meitat de les pel·lícules en català, em sembla una postura poc respectuosa i responsable amb el públic català.

El fet que no tinguem la llibertat d’escollir la llengua en el cinema és del tot excepcional en qualsevol democràcia actual. El públic català som un mercat comparable al danès, al suec, al finès, etc., però a diferència d’aquests, som un cas excepcional a Europa, ja que no podem veure el cinema en la nostra llengua. Deixant de banda que us perdeu una oportunitat per fer negoci amb els que subscrivim aquesta carta, us preguntem si de debò l’oposició a la llei és el que voleu per a la nostra societat: que siguem l'excepció?

Reflexiono i no trobo lògic el que defenseu: per veure cinema tenim el deure de pagar però no tenim el dret de triar sobre el que paguem. Per sort, no tots els cinemes agremiats pensen de la mateixa manera, malgrat veure’s amb l’obligació de tancar el dia 1. Per això voldria que m’informéssiu clarament dels cinemes que han impulsat aquesta decisió per no anar-hi la propera vegada mentre posin per davant els seus privilegis en detriment dels drets dels espectadors.


Per últim, us demano que considereu de nou la vostra actitud, i que en un futur immediat puguem ser tractats com a espectadors normals, i no espectadors de segona com fins ara.

Cordialment,


Podeu fer-ho des d'aquí. Amb aquests amics, qui necessita enemics...