Suposo que hi ha qui ja hi està acostumat. Suposo que per alguns no deixa de ser una rutina, però per d'altres, llegiu-hi un servidor, sentir la seva veu nasal, encara que argumentem l'atenuant de conversa telefònica com a descàrrec de l'autoria per dissimular, no deixa de fer il·lusió a més d'un xic de por.
Fa uns anys amb la Lali vàrem fer un programa de ràdio a la Catalunya Nord, a ràdio Arrels, anomenat Amb lletra petita. Era un programa de llibres i músiques fet amb molta il·lusió i poc més, un espai que ens serví per descobrir aquest món apassionant i conèixer professionals de les ones, com en Bringuet, gran coneixedor d'aquesta a més de ser una bellíssima persona.
Si bé el nostre pas fou efímer i lleuger, cal reconèixer que en gaudírem i d'aquella època ens quedà i ho recomanem, escoltar de tant en tant ràdio Arrels, fins i tot la fórmula musical de la nit.
Tornant però a aquest dimarts al vespre, a l'hora que s'activa l'operació banyera-sopar-dormir del petit de casa, vàrem quedar amb els de Ràdio Castellar que trucarien per fer-me quatre preguntes, poca cosa, referent a aquest blog per donar-ne unes pinzellades.
La raó, ser castellarenc d'origen, i perquè no, un servidor acceptà per aquell bocinet encara arrapat al ventricle que de tant en tant et fa mirar el poble de l'Alt Vallès d'una manera més propera i pròpia que la resta de municipis catalans, excepte l'actual, és clar.
Doncs bé, després d'anys, aquesta setmana vaig xerrar una estona per la ràdio i ara, a toro passat, me n'alegro malgrat el neguit, sobretot perquè hi ha molta gent que m'interessa allà i volia tornar-hi breument.
El fragment que us cito comença cap a 11'35"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada