Camino

La setmana passada, per descuit dels grans pensadors de la graella de televisió o qui sap si per poder escollir l'idioma d'una pel·lícula si més no en aquest mitjà, TV1 i TV3 van programar el mateix film, això sí, en dies diferents.
El film espanyol, dit Camino, narrava com s'enfrontava a la mort una família a qui havien diagnosticat a la seva filla un càncer molt agressiu. Un relat dur i colpidor que et plantejava un munt d'interrogants difícils de respondre, si és que és possible.
Casualment, fa uns dies vaig conèixer una parella que havien viscut quelcom de semblant. La vida d'aquests darrers havia fet també un tomb a partir d'una pèrdua cruel. La conversa amb ells, serena fins on és possible i l'acarament valent a la realitat, em despertà certa admiració, a més d'un sentiment d'injustícia. Podria semblar frívol, però el seu tracte, el seu parlar pausat i reflexiu, serè en conjunt, em transmeté una sensació de fortalesa i coratge que només pot desprendre's de qui s'ha enfrontat a una situació al límit, de qui s'hi està enfrontant. Es veia que volien sortir-se'n vencedors, sense tancar portes de manera permanent, només ajustant-les per poder-les obrir quan calgués, sense pors, sense renunciar a uns records estimats malgrat el dolor punyent que comporta reviure'ls.
Un afer dantesc menat per persones normals i corrents que sense un guió après ni camins marcats, van fent allò que creuen, allò que senten, lluitant cada dia per llevar-se, convisquent amb el record i intentant mantenir uns vincles que el temps s'entossudeix a esborrar, ignorant el dolor mental fins que esdevé palpable com una punxada al cor.
Al film es donava una visió aferrissadament catòlica, mostrant l'esperança en forma de la terra promesa i el dolor patit com un mitjà per assolir-la, a la realitat l'esperança era saber que el patiment s'havia acabat, que l'empremta deixada pel que marxava n'era un regal i que potser, qui sap en forma de què, l'endemà seguirien junts, perquè l'avui no els havia separat, només havia canviat les normes del joc i els participants hi seguien sent-hi tots.
La setmana passada, vaig aprendre molt.