dimecres, 13 de gener de 2016

Portar el nen a la feina

És un tema pelut. Si et decantes a favor del gest de portar el nadó a l'hemicicle per donar visibilitat a totes aquelles mares que no poden fer-ho, que no poden portar el seu fill a la feina, pots donar a entendre que el millor per a un infant és estar amb la mare on sigui -ben cert- i que la mare ha de prioritzar la feina per sobre de tot -no sé si tan cert- i per tant, com que cal que treballi, aleshores s'ha d'emportar el fill arreu. D'altra banda, si hi estàs en contra perquè creus que el que hauria de prioritzar és el benestar del nen i en aquest cas estar amb la mare en un entorn agradable, aleshores arribes a la conclusió que no hi feia res a l'hemicicle i el millor seria que estigués a casa.
Arribats a aquest punt i per evitar suspicàcies, tot i referir-me a la mare, perquè en aquest cas era una dona i donava el pit, crec que és el mateix si parlem d'un pare, en el cas que li pogués donar el biberó. La cura de l'infant i qui deixa la feina i qui agafa la feina de tenir cura del nadó mentre l'altre no hi és, és qüestió de parella. Cadascú fa com pot.
Aclarit això i puntualitzant que allà on poso mare s'hi pot posar pare, crec que la batalla i és una opinió personal per descomptat, no hauria de ser si una mare ha d'alletar a l'infant a la feina o no, sinó si una mare pot tenir una baixa de maternitat més llarga per tal de poder tenir cura del seu fill i que aquest pugui créixer en un entorn adequat per a ell. El congrés, no ens equivoquem, no és el millor espai per a un nen, sobretot tenint en compte alguns dels diputats.
Avui, en una piulada, deia que no entenia l'acte. D'entrada perquè ho fa una diputada i per tant, crec que ràpidament, si ho creu, podrà entrar una iniciativa legislativa i es podrà debatre la qüestió sense que el seu fill aparegui a la televisió, si és que ho creu fermament. És cert que se n'ha parlat força avui, però excepte de les sortides de to d'uns i altres, no entenc quin benefici té per a la causa la imatge d'aquest nadó. De debò!
Un altre aspecte que crec que no cal obviar, és que aquest acte que en una empresa metal·lúrgica, una botiga o bé un parc de bombers entre d'altres seria notori, al congrés, on tenen una guarderia ben barata oberta de vuit del matí a nou del vespre i amb els sous que tenen, no deixa de ser un xic provocador. La majoria hem de fer equilibris, no és només a l'hora de gestionar el treball amb els fills, sinó amb la qüestió monetària. Segurament ens atrauria més, menys imatges i més propostes legislatives per tal d'aconseguir aquest dret, que la foto que demà sortirà al diari.
Vaja, que com a fotografia se'n parlarà molt, però possiblement és més eficaç debatre-ho i arribar a acords al congrés que el rebombori a la xarxa d'avui. Tot i això, per descomptat que pot fer i ha de fer el que cregui si de cor pensa que amb aquest gest aconseguirà una millor conciliació familiar.
Veurem si d'aquí uns mesos -si encara som en aquest Estat i ens afecta i sinó reclamarem el mateix al nostre- una nova llei té en compte els nadons com el preuat bé que són i als seus progenitors com als vetlladors del futur del país.

1 comentari:

Milena ha dit...

Suposo que aquest tema serà avui, perquè el que havien de fer requeria poca atenció i per donar una imatge de dona treballadora que es pot anar amb el nadó a la feina.
Crec que si estàs per la feina, i tens feina, no pots estar pel nen/a.
Jo recordo haver tingut que anar a atendre una crisi asmàtica i no poder deixar la meva filla enlloc i portarme-la a la visita amb el "cuco" crec que la meva pacient li va marxar de cop la crisi veient me a mi, el cuco i la maleta d'urgències i el oxigen, i així algunes altres vegades. Sí, eren altres èpoques però si hagués pogut li hagués estalviat aquests ensurts a la meva filla.