Nit de reis

No ha plogut poc des d'aquesta foto... anys vuitanta.

Avui és nit de reis. Nit d'il·lusió per a xics i grans. Els petits tot esperant aquells regals que els faran. Aquell tresor que esperen i somnien. Els grans amb la il·lusió de fer regals. De veure l'espurneig d'il·lusió i alegria als ulls dels éssers estimats.
Aquesta nit els xics a dormir d'hora. Nerviosos i frisosos cap al llit. A comptar ovelles o el que sigui per atrapar aquella son que es resisteix. Els grans a esperar. A fer temps entre neules i torrons. A posar, de tant en tant, l'orella a la porta de la cambra dels petits per veure si la seva respiració s'apaivaga. Per veure si la son els venç.
Després, un cop Morfeu ha fet la seva feina, tot són corredisses amunt i avall. Amb un somriure neci a la cara i somiant mil reaccions dels petits. Tan agradable és quan es deixen amorosament els paquets com de bon matí quan els obren. De xic, m'arribaven al matí, ara, els reis, una part, vénen al vespre.
Es faria estrany que vinguessin amb les mans buides. Es faria estrany que només passessin just a saludar. Per això, quan vénen al vespre, sempre porten quelcom i parlen amb els petits i escolten amb tendresa com van desgranant nerviosos els seus desitjos. I ells, mirant-los de reüll, s'acosten al rei i busquen un lleu contacte. Res, amb els capcirons dels dits fregar la túnica. Però ja és molt. Són tan imponents aquests senyors...
Tenim la sort que a Calders són propers. Els parlen mirant als ulls. A vegades els xiuxiuegen per tal que la conversa sigui només d'ells, íntima i els grans, oferint el que tenim a aquests, anem a munt i avall intentant satisfer tot el seguici reial.
La nit de reis és màgica, és única. Una nit que es viu a flor de pell i tant hi ha sorpreses per a xics, com per a grans.
BONA NIT DE REIS!