dijous, 28 de gener de 2016

Moltes tasques a l'hora

Quan vaig començar a fer de mestre, feia substitucions. Anava a una escola i en general, em deien per quina pàgina del llibre anaven i endavant, a avorrir-se un xic. Només a una escola em van dir que fes el que cregués i vaig deixar de banda el llibre i vaig proposar diferents activitats experimentals.
Varen ser uns dies moguts, però diria que els infants varen aprendre força a més de passar-s'ho bé, com jo. En aquella escola, privada concertada, sembla que no els va agradar aquell "moviment" i un cop acabada la substitució, ja no em varen cridar més. Sé, perquè amb el temps tot se sap, que el tarannà d'aquella escola era més de llibre, exàmens, còpies i llibretes i ara, des de la distància, puc dir que no em sap greu no haver-hi tornat.
Ara, quan faig de mestre, me n'adono que en sóc i gaudeixo plenament de la feina.
En general, immers en la dinàmica, no pares a valorar el que tens i el que ets, però hi ha dies, com aquest matí, que he fet un exercici que faig de tant en tant i em va bé per valorar el que faig. Passa sobretot quan tothom està enfeinat i tens un d'aquells moments, en que pots alçar-te per sobre la classe -gairebé físicament- i fer d'espectador.
Treballo en una escola rural i la multiplicitat de tasques és inherent al tipus de feina, a causa de la varietat de nivells per aula, però avui, especialment, me n'he adonat, així com de la riquesa que això suposa.
Hi havia uns nens fent les consignes de Carnestoltes, uns a l'ordinador perquè surtin publicades d'aquí uns dies al bloc, altres en uns fulls per donar-les als petits. Uns altres nens estaven investigant. Enguany, a partir d'una pregunta que es fan, alguna cosa que els desperta la curiositat, els muntem unes caixes d'investigació i és clar, cada caixa és diferent, així com les agrupacions que fan. Hi havia unes nenes fent uns experiments per treballar la gravetat, uns altres, estaven mirant la propagació de les ones. A tocar d'ells, uns estaven escrivint l'informe de la seva caixa on descobrien termes com la propulsió. Encara uns altres, estaven intentant dibuixar com és un somni per ells. Però és que a més, hi havia els que feien tasques perquè no tenien la caixa a punt. Uns treballaven la mecànica a partir del Lego, un altre feia operacions amb material i encara uns altres feien tasques de lògica o bé de lectura. Vaja, moltes tasques variades i tothom concentrat i amb ganes.
De fet, el que m'atrau d'aquesta feina, una de les coses, és la diversitat d'acció i els diferents camins que hi ha per aprendre coses. Em diverteixo quan el dia a dia és estimulant, amb reptes i propostes riques i variades. Quan, tot i haver previst moltes coses, el dia a dia et sorprèn i aprens amb ells. Descobreixes amb ells. Investigues amb ells. Gaudeixes amb ells i veus que a més d'aprendre, ells i tu, no sé qui més, us ho passeu bé i gaudiu treballant.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Fent mèrits per guanyar-te el premi al profe preferit del curs, eh?

Sergi ha dit...

No. De fet faig el que sé i el que m'agrada fer i per sobre de tot,el que crec que he de fer.