dissabte, 9 de gener de 2016

No li fem la feina als madriles...

Avui parlava amb un company de la CUP i em feia la broma de si encara li parlava. De si érem encara amics. De fet, era una doble broma, perquè sense estar lligat a cap partit -amb carnet-, estic molt més a prop dels postulats de la CUP, que de cap altre partit, tot i tenir simpaties per alguna altra formació.
El que més m'ha sorprès i entristit alhora, és que en la seva broma, hi havia una gran veritat, el linxament mediàtic que estan rebent els de la CUP, militants sobretot, per la seva posició. És cert que caldria destriar d'on vénen aquestes crítiques i segurament moltes, estan fomentades per gent que no vol la Independència i veu en la divisió una eina per debilitar el procés i l'altre aspecte que m'ha sorprès és l'atac que reben per la seva forma de prendre decisions i realment, és xocant.
El primer perquè em demostra que la gent no només no accepta que hi hagi qui pensi diferent, dins del mateix vaixell, sinó que a més, a aquell que pensa diferent, se l'estigmatitza, malgrat es tingui un objectiu comú. És cert que molts ja vèiem la Independència a tocar i la decisió de la CUP ens trenca els esquemes, però potser, més que trencar-nos els esquemes, potser ens hauria de servir per posar els peus a terra i veure que la feina encara està per fer. I tant que tenim pressa, però el procés serà llarg i haurà de ser consensuat amb gairebé tots. Un camí feixuc i de formiga però que val la pena. Qui pensi que això és cosa de quatre dies, està equivocat.
Pel que fa a la manera de prendre decisions, agradi o no potser és la més democràtica i alhora la menys entenedora per a molts, perquè si formes part de la CUP, saps que la teva opinió, malgrat no agradi a certa gent, és respectada i això, a certs grups de poder, que ens volen silenciats en la major part del procés, els molesta i empipa, perquè potser els que han manat sempre, deixaran de fer-ho i és clar, independents per alguns sí, però si les cireres no les remenen els mateixos de sempre, no.
La CUP està formada per gent que fa molts anys que volen la Independència i consti que no ho dic per qüestió de pedigrí, el més important és arribar a la mateixa conclusió, sense importar quan o com s'hi ha arribat, però dubtar d'això és intentar posar aigua al vi i malgrat fa anys que militen i batallen, tenen clar que volen ser independents per aconseguir un món diferent, un món millor, no com a sortida a les dificultats electorals del partit i aquí és on xoca amb alguns que ara branden la bandera de la Independència. La seva necessitat és immediata i per tant, necessiten la solució a corre-cuita per salvar els mobles i després, el país que en surti, ja s'anirà conformant, mentre que la CUP, avesada a les minories -i potser per això els costa gestionar el protagonisme que tenen- tendeix a treballar sense presses, aïllant-se del soroll de fora i seguint el camí que sempre han fet.
Per això, potser caldria tenir el cap fred i veure els de la CUP, malgrat hagin pres decisions que no agraden, com a aliats i no foragitar-los tot afeblint el gruix social a favor de la Independència i fent el joc als unionistes, perquè la CUP, si una cosa té clara, és que vol la Independència, malgrat hi hagi qui ho negui. El camí serà diferent, però l'arribada la mateixa.
Siguem pacients i no dubtem tant.