S'acosta la tardor

Avui ha estat el dia. Matí fred, sí, d'acord, no ha glaçat, però 6 graus quan venim de no baixar de quinze bé pot semblar fred. I matí clar. Diàfan que diria algun grup d'ara, d'aquests grups que emergeixen com bolets i es mantenen surant gràcies a reinventar-se dia sí, dia també i no temen usar un vocabulari més ampli, menys col·loquial. I tot plegat amb un cel blau de fons, net de núvols excepte la traça d'algun avió que s'allunya somnis enllà.
A la tarda, després de plegar, una conducció dolça, encadenant els revolts un rere l'altre, amb les temperatures més càlides, la finestra baixada i una lluïssor d'aquelles que el sol ens regala. De les que et parlen de tardor.
Amb la feina gairebé feta, torno a casa. Solitari entre revolts flanquejats d'arbres que serveixen d'amagatall d'alguna guineu - crec que deu ser la de sempre però tampoc ho puc assegurar- que fuig quan entreveu el cotxe, ni abans ni després, sempre m'espera. Just perquè vegi la seva cua onejar entre els arbres i suposo ella sentir unes notes llunyanes del meu Cd. Deu agradar-li la música que escolto o espera per assegurar-se que torno estalvi a la llar.
Després, en arribar a casa, celebrem el dia marxant a passejar, anant a jugar amb la sorra i l'aigua que nosaltres portem. En Berenguer, el fill, feliç de totes, content de tenir-nos per a ell finalment. El dia se li fa llarg. I junts, en qualsevol camp, avui Serramalera, amb Montserrat de fons, fent pastetes i corrent aquí i allà.
Aviat els dies s'escurçaran de cop i en arribar a casa, fosc tancat, haurem de restar enclaustrats. Pendents del fred i del què caigui del cel. El temps manarà.
Avui però, encara a les acaballes de l'estiu, amb aquell romanent de saldo a favor, hem pogut acomiadar-nos dels dies llargs i assolellats, dels dies mandrosos i càlids, però gaudint ja del què la tardor ens promet. Frescor, tons suaus i aire esbullant-nos els cabells.
Avui, ha estat realment un bon dia.