Avui he anat a comprar. Res, quatre coses, però prou coses com per haver de marxar fent equilibris amb tot plegat. Si m'arribo a aturar a un semàfor em donen quatre monedes, segur. Calia ser destre per avançar d'aquella manera. Per tant, pensant-ho bé, he demanat una bossa. Perdó, ho sento, no duia res i em semblava que no ocuparia tant. D'acord, d'acord, nen lleig, això no es fa, pam, pam... però no us penseu, les meves no haurien d'anar a parar al mar ni als rius, ni matar pingüins emperadors ni balenes cap de martell, doncs les faig servir després per les deixalles, com ens diuen, per cert. Per classificar-les. En comptes de comprar-ne expressament uso aquestes. Ves, sóc multidisciplinar. Reutilitzo. I reciclo. Tinc un racó a casa on hi deixo els envasos, els papers, el vidre. També de rebuig els bolquers, l'orgànic, les piles i com no, per allò que va a la deixalleria. Tot plegat ben classificat, catalogat i embossat. Amb el temps hem hagut de fer un màster en deixalleria i no me'n queixo. Bé m'ho crec i diria que en sóc conseqüent.Però, per on anàvem? Això, que quan he demanat la bossa, a més de mirar-me malament - de debò, la necessito, que no és per jugar, ni per llençar-la a la cantonada - , m'ha dit són 10 cèntims. Picarols! Però si això deu ser com a mínim quintuplicar el preu. D'acord que no és gaire, però no deixa de ser abusiu.
Podria ser que no en poguessin donar, ho desconec, però es fan les barbes d'or amb la comèdia. Amb el pretext del medi ambient et deixen de donar les bosses, sense cap variació en el preu i a més a més, et cobren abusivament si en demanes. Caldria que de la mateixa manera que uns fem l'esforç de tenir la casa com si tinguéssim la síndrome de Diògenes, això repercutís també al preu. Que es veiés. Deu objectes, per dues bosses que t'estalvies... aquests euros que et descompto. Faves comptades.
I després ja acceptaré, i entendré, que em facin pagar el què sigui per la bossa.
5 comentaris:
Jo també trobo que no es valora prou l'esforç que fem els "recicladors" amb tota la feinada que comporta fer la recollida selectiva. I m'he trobat amb actituds desconsiderades per part dels treballadors de les deixalleries. Sóc dels que, a més a més, recull l'oli de cuinar amb un embut en una garrafa de cinc litres. Quan la tinc plena fins i tot filtro l'oli amb un colador i el poso en un altre garrafa per a que sigui el més net possible. L'última vegada que vaig anar a la deixalleria (duia dues garrafes de 5 litres plenes) em demanen que a més a més m'enfili i buidi les garrafes a pols en un recipient més gran que tenen. Vaig acabar amb mal de braç. Em vaig enrecordar de la família del treballador i vaig decidir que prou. La feinada, el desplaçament amb la despesa corresponent i l'extra pel caprici de l'operari. A més a més, estic fart que cada cop que vaig a la deixalleria em demanin el nom i el barri del que vinc. Primer pensava que era que era per donar-me una medalla o alguna cosa per l'estil al mèrit reciclador. Però no, ara veig que només és una estadística tan estúpida com inútil.
Caldria reconèixer d'alguna manera qui ho fa bé. Perquè emprenya anar als contenidors amb tot ben separat i recollit i trobar-te amb l'aportació de l'incívic del barri que fot el que li sembla i on li sembla espatllant l'esforç dels altres. Em vénen ganes de passar del tema.
Sí, però com que ens surt de dins, rondinem però un cop a casa tornem a reciclar. Perquè ens ho creiem i creiem que fem el millor. Encara que a vegades, com dius, sembla una cursa d'obstacles.
Només dues cosetes: 1) A l'Esclat et fan descompte sino demanes bosses. 2) Com va dir algú per la ràdio: No m'importa pagar per una bossa, però si pago que no porti propaganda de la botiga.
Pere, nosaltres crec que no tenim Esclat (em refereixo al Bages). I sobre el que dius de les bosses que porten el nom, jo en conec un (i tu també el coneixes) que va deixar una compra important perquè va dir que si havia de pagar per les bosses les volia sense nom i no en tenien. Potser no cal arribar a aquest extrem, però tenen raó.
Per cert, abans mai compravem bosses d´escobraries, aprofitavem les de la compra, ara no tenim més remei. Això demostra que, un cop més, ens han volgut enganyar dient que ho feien pel medi ambient quan és només un interès econòmic
Publica un comentari a l'entrada