dijous, 28 de juliol de 2011

Adéu Sant Vicenç ( o més ben dit, arreveure... )

Passo pàgina. Després de cinc anys a Sant Vicenç, ahir em van dir que em donaven la Comissió de Serveis que havia demanat i que aniria a Mura. I em fa il·lusió, molta il·lusió i perquè no, un xic de por. És un repte. Un canvi, d'escola gran a escola xica, molt xica.
Quan vaig arribar a Sant Vicenç arribava després d'uns anys voltant, pocs, fent de substitut i durant la meva estada a l'escola vaig treure'm les oposicions, he tingut un fill, s'ha mort el meu pare i la sogra i durant uns anys he estat regidor del meu poble. Déu n'hi do de les coses viscudes. Per tant, Sant Vicenç anirà lligat a molts moments importants de la meva vida a part de la feina, alguns d'alegres i d'altres de tristos. Molt tristos. I en general m'hi he sentit bé, recolzat. Acompanyat. Estimat.
Enrere deixo molts amics i amigues. També nens i nenes amb qui he connectat més o menys però amb tots he intentat ser just. Ser el mateix, tot i que és una fal·làcia, car les connexions sempre són misterioses. Pots intentar treballar de la millor manera però a vegades, no saps perquè, amb certs nens connectes a la primera i amb d'altres... bé, amb d'altres costa més. No flueix, però persistim. Ja veurem, el temps dirà sobre la feina feta. Esperem que en parli bé doncs la il·lusió i el compromís sempre ha estat el màxim.
A vegades però, cal fer el cop de cap. Cal mirar una mica més enllà i decidir-se. Arriscar-se. És el cuquet que ens rosega, que ens demana un canvi, experiències noves, reptes nous.
Quan vaig arribar a Sant Vicenç només coneixia el poble per una companya d'estudis i per notícies poc agraïdes als telediaris. Ara me'n vaig coneixent força el poble i veient-ne més les gràcies que les penes. Segurament és com la majoria de pobles del nostre país però amb els anys, te l'acabes estimant i acaba en un raconet del cor.
Així doncs, fins aviat, estimat Sant Vicenç.

3 comentaris:

Tinet ha dit...

Això és una mala notícia pel poble, per l´escola, pels teus companys de feina i pels nens. M´ha fet gràcia quan dius que coneixies el poble per notícies poc agraïdes als telediaris, és ben cert, però és un poble on la gent fa que et sentis estimat. Que tinguis molta sort a Mura. Una abraçada, Sergi, i també per la Lali i el Berenguer

L'home que posava paraules als sentiments ha dit...

Oooooooooooh! Ho preveia, però comprenc perfectament els motius que t'han portat a fer el pas. Espero que ens facis un raconet en el teu cor a tots els que hem compartit aquests anys amb tu. Ha estat un plaer. Espero poder seguir-te llegint. Ah! I canvia el títol de l'entrada. M'agradaria més veure un a reveure. Una abraçada!

Anònim ha dit...

Molta sort a Mura. A Sant Vicenç et trobaran a faltar però a Mura estaran encantats. De mica en mica vas acostant-te a casa. De moment a la ZER del Moianès i qui sap....
(Jaume)