dijous, 21 de juliol de 2011

Puigmal ( 2.910 m. )



Altre cop tornàvem cap a Núria per fer l'Olla. El darrer cop que la vàrem fer, el Martí ens recalcà que havíem fet l'olleta - sempre tan primmirat el noi - , que ens faltava el Pic de la Fossa del Gegant i els del Serrat del Mig, per això, amb la Montse, vàrem dir de tornar-hi. I avui hi hem tornat.
Ben d'hora hem agafat el cremallera, a quarts de vuit i hem arribat a Núria cap a quarts de nou. El cel es veia tapat però esperant que potser es destaparia, hem pujat cap al Puigmal. A bon ritme. A dalt ens hem trobat boira tancada, potser es veia només fins a unes vint passes, i fred. Força fred. Els bivacs d'allà s'han anat omplint de gent que s'hi arraulia per protegir-se dels 9 graus que deia que teníem ja a l'estació. Així doncs, hem decidit esperar-nos una mica a veure si s'obria, però com que per més vent que bufava el cel seguia tapat, hem decidit no sense recança baixar. Recança perquè ens ha enganxat mal temps, no perquè no hàgim pogut fer la volta, un altre cop serà.
Abans, fer cims era l'objectiu. La finalitat. Pujar i sumar. Marcar aquell cim com a fet, però amb el temps vas veient que el què val la pena és fer-lo en condicions. Gaudir-ne a dalt estant i durant el camí. De res serveix, si més no per a mi, pujar a un cim si no hi veig res o no és segur - com amb boira - o hi pateixo, així doncs, si cal fer mitja volta, la faig.
Una de les gràcies de fer un cim com el Puigmal i per extensió l'Olla de Núria, són les vistes. Unes vistes que van ben enllà. A un costat la Cerdanya, el Capcir i el Conflent amb les seus cims definits, a l'altre, Ripollès avall, encaixat entre muntanyes, el Taga i la vall de Núria. Fins i tot si el dia és clar, es pot veure molt més, ben lluny, Espanya i tot.
Però com que no era el cas, cap avall que fa baixada. Al monestir, al parc lúdic aquell, veient que teníem molt de temps, hem decidit de baixar fins a Queralbs a peu, pel camí del cremallera, un camí força distret que discorre entre el riu i la via. És un camí on hi ha trams amb escales i balmes per arrecerar-se. Una baixada tranquil·la i agradable.
Al final, malgrat el temps, ha estat una excursió divertida i en Marc, l'home voltat, ens ha recomanat un indret per dinar a Les Masies prou bo.
Podem dir doncs, que bé està el que bé acaba.