Els indignats

Avui dinant he vist les imatges del desallotjament de plaça Catalunya. Sense so, menjava a un bar, però tampoc calia. I m'ha colpit. La violència em costa. Sobretot quan la practiquen aquells que es vanten de no violents. I no parlo de la policia antiavalots, que a aquests els deu agradar, no és prou excusa esgrimir que són ordres, però és clar, no hi són per pensar ells. Parlo dels polítics, dels que donen les ordres i pensen teòricament.
Algú dirà que jo fins ara era polític. Bé, fins el dia onze seguiré sent regidor, però no m'he cregut mai polític. Segurament perquè sóc mestre i la regidoria ha estat més aviat circumstancial i d'un poblet fantàstic però petit. Però potser m'equivoco i encara que ho maquilli he estat polític. Ara, el què és segur és que mai m'he sentit proper a cap dels polítics de carrera, d'aquells que en viuen del càrrec i que malden per mantenir-lo. Més aviat em fan angúnia. I si bé la vida és política, tota acció es basa en la política, en negociar, parlar, gestionar, consensuar,... Els de primera fila han fet molt de mal al diccionari. Han desprestigiat un mot que ha de ser la solució del problema. La sortida. Perquè la sortida hauria de ser amb polítiques. Amb diàleg.
Al vespre, passejant amb el Berenguer i la Lali per Manresa, hem trobat a la plaça Sant Domènec els indignats. Just a l'hora que començava una cercavila per la ciutat. I allà, veient el tipus de gent, no només aquells firaires peluts poca feina buscabregues i no sé què més que ens volen fer creure, veient que hi havia tot tipus de gent, la meva família també, me n'he sentit. M'he sentit indignat. I més pensant en el futur del meu fill.
Indignat perquè si no pots pagar la hipoteca t'embarguen la casa i a sobre has de seguir pagant. Indignat perquè els privilegis de la classe política no es retallen. En canvi anuncien unes retallades que afectaran als que tenen menys i el futur de tots. Indignat perquè per canvi de cromos polítics Catalunya es queda sense uns diners que li deuen i no passa res. Indignat perquè la corrupció amb més corrupció es tapa - Pretòria, Millet, GISA... - Indignat perquè em retallen el sou i alhora donen diners als bancs. Indignat perquè la representació política no és representativa. Indignat per molt. Per més i podríem seguir, però la llista és llarga i abasta molts temes, massa, prou com per fer vessar el got, de massa indignació.
Demà ja podran argumentar el què vulguin, posar les etiquetes que creguin, per desprestigiar, ridiculitzar o minimitzar als indignats, però cada cop en som més els que ho diem en veu alta i potser al final malgrat no vulguin, hauran d'escoltar. Però als indignats.