dimarts, 10 de maig de 2011

Estratègies de partits

Segurament hi ha una coma correguda o una frase mal situada o un accent a deshora. Segur. Segur que si els socialistes catalans no reclamen allò que ens pertoca no deu ser per no incomodar als espanyols. Perquè segur que visió de país en tenen i sobretot treballen pels que els han votat, és clar. Segur que deu ser per altres motius, només faltaria.
Però es fa bastant difícil d'entendre que siguin incapaços de demanar justícia?, bé, ben bé tampoc sé com dir-n'hi. Representa que és quelcom que l'Estat deu a Catalunya i no ho paga. Deuen estar per sobre d'aquell lema que ni ells es creuen, el Hacienda somos todos...
Bé doncs, malgrat tot, malgrat pugui semblar que són els socialistes els dolents, demà ho seran els convergents i passat també - en són dues vegades ells, què hi farem -, i l'altre un altre partit, perquè tots estan tallats amb el mateix patró, el d'una mà renta a l'altre i així anem. El partit per sobre de tot. La disciplina a regnar.
Ara, després desencís, desengany i no sé quants sinònims més. Això ho diuen l'endemà del dia de les eleccions però de canviar, res de res. A fer veure que es fan grans reflexions, a parlar quatre dies de la desafecció i a seguir mamant de la mamella i fer el què els rota - tipus fitxar al parlament europeu i fotre el camp, sense pencar, que ells poden, és legal - , perquè encara no hi ha cap veu que s'hagi alçat per autoinculpar-se, dient que potser, només potser, els partits polítics també tenen una part de culpa.
Amb aquests partits polítics - si més no a nivell estatal i nacional -, que es nodreixen només de sangoneres que viuen del càrrec i que només tenen feina a mantenir la poltrona, peti qui peti, difícilment el país avançarà. I qui diu partits diu sindicats, perquè sembla que quan un agafa un càrrec, aleshores s'apalanca i fa mans i mànigues per no tornar a fotre brot, venent si cal a sa mare per un plat de llenties. Ep, a bon preu però, eh?

Ah, per cert, us recomano aquest enllaç...