dissabte, 7 de maig de 2011

Un divendres al vespre

Compartir estones. Moments amb amics. Anar al bar - diuen que va lligat a l'esperit mediterrani o bé al revés, el bar ens fa mediterranis, no sé què va primer - i petar la xerrada. Deixar que les paraules surtin i arreglar el món. Passar d'una conversa a l'altra, sense guió, només per plaer. Compartir estones i enriquir-se, amb el què pensa l'altre i el què diu. Seguir el seu fil argumental, discutir-lo, buscar-hi pegues, analitzar-ho i anar xerrant. Anar fent bullir l'olla. Enraonar. Raonar.
La millor escola, una altra persona i l'indret, qualsevol, per facilitat un bar, però bé podria ser una taula mig desparada o un pou
- aquelles aturades llargues del adéu, quan acomiadar-se costa i es vol llençar la darrera paraula, la darrera idea -. Tan hi fa, escoltar i ser escoltat i anar construint el pensament, amb l'altre, acompanyat i analitzat, però raonant. Això ens fa més savis, compartir idees, raonaments, plantejaments, punts de vista. Això ens fa avançar.
Sort que l'SGAE no pot cobrar per les paraules dites, per les idees compartides, per les reflexions analitzades i així, el món va avançant, i fem bullir l'olla i demà serem millors que avui o si més no, haurem raonat més.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

M`ha agradat força!!!!!

Josep ha dit...

Quina raó que tens!

Hem d'anar-ho repetint!

Mònica ha dit...

Diuen que a Catalunya no hi ha cap poble sense església, però n'hi ha algun sense bar? Un petonàs!

Sergi ha dit...

Un divendres d'hivern a la nit, a Calders...
Algun dia o altre han de fer vacances...