Emmagatzemar

Un dia em vaig dir, per què no escrius en línia? Per què no fas servir disc durs d'aquests virtuals i t'estalvies emmagatzemar dades i més dades a l'ordinador? D'aquesta manera, com en Quintana, serà per sempre jove el teu vell portàtil.
Però resulta que un dia no va del tot bé. Resulta que comences a escriure i un cop has acabat aquella frase que tant t'ha costat, aquella cloenda tan original, aixeques la vista i veus el punter que no parpelleja, que resta immòbil com si pensés el què li acabes de dir, però no ho escriu. I tu que penses, ho acabarà escrivint, posarà els mots teclejats? I a vegades sí i d'altres no. Generalment ho escriu només quan te'n recordes de cada mot. Quan ho has brodat amb un xic de sort, sense ser-ne massa conscient, després no ho escriu. No respon.
Altres vegades sembla que tot s'aturi. Diu que ho està desant, després passa a dir que no respon - altre cop - i finalment, quan la sang et bull i un formigueig se t'escampa pel cos, el punter torna a parpellejar i rere una línia vertical van apareixent lletres, mots i va vomitant el què havies escrit. I un text que creies que podries fer breument, perquè volia sortir, et cremava a dins, s'allarga i vas perdent el fil, vas perdent els mots i perquè no, les ganes.
Abans, amb la Lettera, el perill era fer una errada ortogràfica. Aleshores només la solucionaves a base de força. Com més fort piquessis, més números hi havia que la taca s'expandís, però potser, la correcció s'intuiria. I sinó, a repicar el què tenies escrit.
Ara ja no. Pots picar fort - que ho fem -, maleir-los - sempre hi ha algú rere qualsevol problema, encara que sigui mecànic - o blasmar, que res hi fa. Depèn d'ells. Dels altres. I així anar fent, anar escrivint a batzegades.
Però som moderns i per tant, seguirem amb l'emmagatzematge virtual i a esperar que ells, els altres, un dia no es cansin d'emmagatzemar les nostres dèries i ens enviïn un missatge neutre tot dient-nos:
Compte inactiu. Consulta al teu servidor...