dimarts, 17 de maig de 2011

Corrent per Roma

Per un dia vaig canviar els pujadors i baixadors de Calders, el seu verd tendre i el silenci calmós, l'aire fresc i el trepitjar muntanyós, per un escenari completament diferent. Per un matí vaig calçar-me les vambes per perdre'm per Roma corrent amb el Robert. El motiu de la visita un altre, però el fet és l'escapada d'un matí. D'un matí de córrer.
Enmig d'un trànsit caòtic, d'un tanca els ulls i corre per passar, d'un aquest so de clàxon, és per mi? vàrem voltar per la capital de l'antic Imperi romà.
Una cursa ben diferent del què trobem a Calders o corrent per les muntanyes, però igual de fascinant. Si més no per un dia.
Les llambordes, petites i irregulars marcant cada pas. Negres com el sutge guiant-nos força tros de camí. La resta un terra desigual, ja sigui per arrels que esquincen l'asfalt, ja sigui per parcs amb grava granelluda. De l'aire què dir-ne. Carregat. Dens. Ple de fums i olors. Res comparable a l'olor de camps i bosc de Calders. Mentre els sons, aquí inexistents en general o agradables en concret, allà eixordadors. Sirenes, màquines, crits de personatges gesticulant o de circulació. Bé, circulació és el mot, la realitat embús. Una massa metàl·lica compacte avançant a batzegades. Enmig, personatges serpentejant o motoristes arriscant. Certament però, un xivarri ferotge.
La cursa només intuïda, atzarosa. Ara a la dreta, després a l'esquerra, anar provant, anar tastant. La gràcia de disposar de temps. Hora i mitja i endavant. I a cada cantonada, a cada tram una joia arquitectònica. Un regal als sentits per descobrir. Una llista inacabable de patrimonis de la humanitat per guaitar.
Les sensacions floreixen. Corres oblidant-te que ets un turista. Que has d'anar a o has de veure tal i et deixes portar. Mires amb altres ulls. Explorant, fins que al final esdevens un personatge més de l'entramat urbà. Un personatge històric que forma part dels llocs per on passa.
L'avinguda fins al Colosseu, ample i sorollosa, que temps enrere va acollir milers de crits per aclamar o blasmar l'arribada de triomfadors o perdedors, igual de plena, sembla que t'aclama. Al fons l'arc de triomf. I a cada passa una descoberta, un racó que et xiuxiueja al passar, endavant, fins ara.

2 comentaris:

Tinet ha dit...

No he estat mai a Roma, però tot i que me n´han parlat bé, no ho canviaria per Calders. Va anar tot bé ?

Sergi ha dit...

Bé, vam voltar força amb el Berenguer... és una ciutat on és divertit perdre's.