Aquest matí ja es veien els primers badabadocs. A peu de carretera. Alterosos i ufans.
Ahir a la tarda feia un dia esplèndid. Amb en Berenguer vàrem sortir a passejar en bicicleta. A gaudir de l'entorn. Vàrem sortir i anàrem fent aturades. Que si els cavalls, que si els gronxadors, que si els veïns, que si aquelles flors... i al final vàrem anar passejant amb la bicicleta al costat tot buscant plantes i fent fotos. Gairebé fins quarts de nou voltant.
Feia dies que ho esperàvem. Aquella caloreta que et permet anar lleuger de roba i allargar el dia. I aprofitar les hores, els instants, perquè el temps passa ràpid i demà mai saps què passarà.
I per això intento comprar temps, hores buides per omplir com vulgui. Robar-lo d'on sigui per compartir-lo. Temps per gaudir de l'instant. Per poder fer família i créixer i veure'l créixer.
Ahir vaig guanyar molt. Moltíssim. Més del què guanyaré mai.
Va ser una bona inversió.
1 comentari:
Comprar temps i invertir-lo en allò que cadascú lliurement desitja és el que dóna autèntic sentit a la vida.
Publica un comentari a l'entrada