Un article vell

Fa uns dies em varen trucar per confirmar-me que em publicaven un article a la revista Guix Infantil. Un article llargament esperat, no tant perquè l'hagués escrit feia temps, si no considerem uns mesos massa temps, sinó perquè feia anys que em rondava pel cap.
És un article diguem-ne en blanc i negre o fins i tot sèpia. Parla de quan vaig treballar a una llar d'infants i allò que hi fèiem, i malgrat el temps, malgrat els anys, crec que segueix sent molt actual. Vaja, sé del cert que a algunes escoles es porta a la pràctica.
I dic escoles perquè les llar d'infants també són això, escoles, a més del vessant assistencial tenen uns objectius pedagògics, un interès educador.
Doncs bé, és una d'aquelles espinetes que portes clavades i que amb els anys te n'oblides, tot i que de tant en tant, quan et mous, et torna a fer mal i necessites treure-la. Necessites fer net, més com un homenatge.
Fou a les beceroles de la meva tasca de mestre. Quan començava a capbussar-me en aquest món, ple de temors i il·lusions. Quan treballar era experimentar i res era impossible.
Deixeu-me dir que encara conservo una part d'aquest esperit experimentador i que la impossibilitat segueix semblant-me llunyana, tot i que a vegades ronda a prop, molt a prop.
Bé doncs, el projecte es basà en la música i malgrat totes les incerteses em sembla que fou un èxit. Tant a nivell educatiu com a nivell professional, no en va encara el recordo amb tendresa.
Allà vaig aprendre'n molt, tant dels infants com del fet educatiu i també, a base de desenganys, del món laboral, aspectes tots que m'han acompanyat al llarg dels anys.
Les llars d'infants sempre han estat la germana lletja de l'educació, la ventafocs, la menystinguda, car sembla, erròniament, que és una etapa poc important i lògicament aquesta manca de consideració es veu traslladada en tot el què comporta.
Després d'un temps i altres projectes, l'equip de mestres vàrem emprendre nous camins i portàrem els nostres anhels educatius a d'altres camps, on sembla que tot està més establert... i més encotillat.