divendres, 8 d’octubre de 2010

Aprenent de la nit al dia

Llegeixo al portal de notícies de TV3 que el PP balear si guanya les eleccions derogarà la llei de normalització lingüística illenca, una llei que regeix l'ús de la llengua catalana en aquelles terres. Argumenten que a més del castellà, no faltaria sinó, allà es parla el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer, no el català, ves sinó. Per tant, seguint aquest fil argumental, no es pot donar cobertura a una llengua que no és del lloc, que és forastera.
Ho diu un tal José Ramón Bauzá, president del Pp balear fill de militars espanyols, expert en lingüística, farmacològica suposo i que fa servir arguments tan contundents per sostenir la seva tesi com que a les illes diuen tassó i no got o bé capell i no barret. Un filòleg empedreït, savi i astut que basant-se en exemples com aquest, sentencia que el mallorquí és diferent del català, una altra llengua, una altra branca del llatí. D'aquesta llengua sorgiren l'italià, el castellà, el romanès, el català... i segons ell també el mallorquí, el menorquí...
Vaja, un filó per a les notícies el sagal.
Sé del cert que no els hauria d'escoltar, que parlen perquè tenen boca i menteixen perquè respiren, però és que representa que qualsevol idea es podria defensar parlant-ne de ver, sense enganyar ni manipular, de manera intel·ligent, argumentant amb bases sòlides, però no. Agafen fonts esbiaixades i interessades, treuen frases de context, repeteixen mentides contínuament, reinventen la història i al final construeixen una teranyina que atrapa a aquells que confien en el principi d'honestedat dels càrrecs públics i de la teòrica saviesa dels representants.
La colla de la llepada de vaca al cap, jersei a les espatlles i botox als llavis, ataquen qualsevol rastre de catalanitat per afeblir els trets diferencials i de passada ho aprofiten per a desviar l'atenció dels seus draps bruts. O serà al revés?
Ara, mirant-ho fredament, els hauria d'agrair que en unes hores he passat de parlar unes poques llengües a parlar-ne un munt. Pel cap baix en compto, i segurament em descompto, una trentena, ja que a més del català, mallorquí, formenterer i altres variants o idiomes perdoneu, també puc destacar el peruà, l'argentí patagònic, el xilè andí, el castellà manxec, el castellà salamantí i una corrua sense fi de llengües totalment diferents i distants. Una torre de babel amb potes, servidor.
Serà aquesta controvèrsia perquè la majoria només parlen castellà i necessiten augmentar al seu currículum el coneixement d'idiomes i hi volen afegir els altres tres-cents idiomes de la península? No ho sé pas, però em caldran uns dies per actualitzar el currículum.

2 comentaris:

Arnau ha dit...

I no serà que es senten agredits per lo que consideren una actitud monopolitzadora des de Catalunya? Per que a Valencia i a les Illes es senten tant poc identificats amb nosaltres?

Anònim ha dit...

Poden identificar-se amb el què vulguin però la llengua és el què és i ve d'on ve. És com canviar els parentius perquè no ens agraden progenitors