dissabte, 9 d’octubre de 2010

Boletaires

Encetem la temporada. Agafem el cotxe i anem cap a l'Estany a perdre'ns pel bosc una estona i a caçar bolets. Cada revolt, cada camí, cada replà que surt de la via principal, està ocupat per un cotxe o altre. Es veu que no som els únics a qui els agrada anar a buscar bolets.
Sempre m'he definit com a rovellonaire, d'aquells a qui trobar un rovelló vermell i aromàtic compensa les hores d'anar de quatre grapes, furgant entre munts d'herba humida i molsa fresca. Tot i que potser seria al revés, qui sap si el què m'agrada és aquella flaire de bosc, la tranquil·litat que s'hi respira i la humitat que ens envolta.
Avui doncs, hem anat amb el Berenguer a caçar-ne i per sort n'hem trobat de bons. Ja estava ben tip de sentir com deia " bolet dolent, bolet dolent" doncs encara no n'havíem trobat cap de bo i es deuria pensar que aquests pares que té només el porten al bosc per veure bolets dolents i apartar-se'n.
Per fi però, n'hem trobat i un fotimer. De rovellons pocs, un parell, tampoc teníem massa temps, però de camagrocs, un bé de Déu. Un mar de bolets. Traient el seu cap rovellat, sostingut per una ferma pota taronja, envoltant arbres i matolls, uns illots esquitxaven el paisatge a l'entorn d'aquests. Passa rere passa, colònies de camagrocs ens convidaven a seure i prendre'ls.
Sembla que no són massa preuats, ja que sempre se'n troben força. Potser serà perquè és una altra filosofia de boletaire. El rovelló requereix astúcia, coneixements, sort, visió i moltes ganes de caminar, mentre que el camagroc només et demana paciència. Molta paciència. Paciència per collir-lo d'un en un, per anar destriant calmosament. Si bé per celebrar la jornada necessites només una vintena de rovellons, amb els camagrocs centenars per fer el mateix pes.
Són xics, esmunyedissos, fràgils i alhora vistosos. Per arrencar-los cal prémer-los fort al peu i estirar suaument però amb decisió, car el capell salta fàcilment, frenat per les herbes i fulles que el cobreixen. És un bolet aromàtic i vincladís.
Caçar rovellons requereix unes qualitats, caçar camagrocs unes altres. A la cuina ambdós són agraïts.