Sentir-ho em va sorprendre, veure que ningú més se'n sorprenia, sinó al contrari, que se'n feia mofa, m'indignà.
No només ningú ho censurava sinó que esdevenia anècdota, broma, joc, i se'm fa difícil trobar-li aquest aire. He intentat posar-me a la pell d'ambdós, del qui gosa anomenar de tal manera a una persona i no hi trobo justificació. No trobo cap situació que em permetés fer-ho. Em cauria la cara de vergonya.
Posant-me per contra a l'altra banda, puc entendre, que no compartir, que pugui riure de la broma, si més no ho faci veure, doncs és el seu cap, però els demés, els que estan fora de l'òrbita, els mitjans, m'estranya que ningú amb seny s'alci i discrepi. Ningú ho veu fora de to, fora de lloc.
Qui ho sap, potser sóc jo que tinc la pell fina, que si bé sóc força sec amb el tracte mantinc el respecte amb tothom i certs comentaris me'ls guardo. Qui ho sap, potser estic equivocat i les relacions són això, dir-se qualsevol bajanada i somriure. Entrar en terrenys personals i blasmar l'altri sense contemplacions.
Ara, per mi, en Merlos, m'ha caigut ben avall.
Algú ho havia de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada