A part de ser un rècord mundial, que això potser farà que se'n parli una mica, trobo que està bé com a recull de tradicions catalanes. N'hi ha força i totes es veuen clarament, des dels diables a les sardanes, passant per les bitlles, el ball de plaça o bé el ball de bastons entre d'altres.
La cançó, la Flama d'Obrint pas, tot i que no és la que m'agrada més d'ells, sóc un incondicional Del sud, és prou significativa.
I per reblar el clau, aplegar tanta gent per una finalitat com aquesta, demostra que es va pel bon camí, que potser no som només aquells quatre gats que ens volen fer creure i que qui sap, potser s'acosta l'hora.
La cançó, la Flama d'Obrint pas, tot i que no és la que m'agrada més d'ells, sóc un incondicional Del sud, és prou significativa.
I per reblar el clau, aplegar tanta gent per una finalitat com aquesta, demostra que es va pel bon camí, que potser no som només aquells quatre gats que ens volen fer creure i que qui sap, potser s'acosta l'hora.
4 comentaris:
Obrint pas m'ha acompanyat vàries vegades en els llargs trajectes que he fet amb el cotxe. Fa temps em vas enregistrar una cinta amb un concert... Ara em sap greu perquè en canviar el cotxe deixaré enrere, entre moltes altres coses que només ell i jo sabem, el radio-cassette i moments d'"eufòria cançonívola" amb antigues cintes que no sé si podré tornar a escoltar...
Una abraçada, i m'afegeixo als comentaris de l'article Un comiat.
un arreveure...
Pell de gallina i ulls entelats...
Eladi
Sis síl·labes màgiques per a obrir-nos pas com a nació. M'ha agradat molt. Què ferma la gent d'Osona! Felicitats pel lipdub.
Publica un comentari a l'entrada