Si al Bisbat de Vic hi ha un bisbe que diuen que és ultraconservador, que dóna peixet als Legionaris de Crist, al Verbo Encarnado i altres ultres, és problema seu.
Si aquest bisbe no massa llarg és el que posa al capdavant d'una rectoria un mossèn problemàtic, aviat d'arreu per la porta del darrera i conflictiu, segueix sent cosa seva. Només faltaria!
I si a Sant Vicenç aquest rector castellonenc, David de Vargas, es posa gran part de la comunitat religiosa en contra, allà ells, ni em va ni em ve, altres feines tinc.
Res he de dir perquè menystingui el Consell Parroquial o la Junta Econòmica Parroquial o que no reparteixi els aliments de Càritas fent-se malbé o que cobri massa per les comunions o que a les seves homilies s'insulti a qui discrepi o que faci un lleig a les Caramelles perquè li són crítiques o, o... Res a dir. Visca la llibertat d'acció. Allà la seva claca si els agrada fuetejar-se.
Però quan sento que arracona el català, se'm comencen a eriçar els pèls del clatell. Em surt la bèstia, però em mossego la llengua. Ara, quan per la processó treu les imatges i la primera peça que toca, a tot drap i per tothom és l'himne espanyol, pels carrers de Sant Vicenç, veig que aquest home no hi toca. Si ni tan sols té lletra!
Deu ser com en aquella pel·lícula del Louis de Funès, Hibernatus, en què un home es desperta després d'estar molts anys enmig del gel i es creu que viu al passat. Suposo que en Vargas es deuria congelar cap als anys quaranta i ara anys després, segueix fent com si res.
1 comentari:
Conec gent de St. Vicenç i el "pàjaru" té molta tela. Una persona així que des de la seva posició de "força viva" d'un poble és capaç de crear tanta mala maror i de generar divisions entre els veïns hauria d'haver-hi la manera de "retornar-lo".
Ara que jo crec que si s'ho treballa una mica més aconseguirà que hi hagi unanimitat i tot el poble acabi posant-s'hi en contra...
A veure com acabarà desembocant tot plegat...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada