Retalla que retallaràs

És tan divertit veure com ara es posen d'acord tots els partits per poder escollir com vestirà el botxí de l'Estatut, com també n'és d'inútil i patètic. El resultat serà el mateix, això sí, decidirem la vestimenta - quina sort - dels botxins.
Ja ha passat tots els tràmits a casa nostra - segons les seves regles de joc, és clar - , però per si de cas ara el volen repassar per tornar a retallar, seccionar, esmicolar, filtrar, trossejar, laminar, tallar, esquinçar, puntejar, foguejar, escurçar, limitar, acotar, capar, castrar, trencar... i en comptes de revoltar-nos, de dir, ja n'hi ha prou, ens limitem a buscar pèls als ous - de gallina, és clar- i a dir, plantarem cara, ens negarem, escollirem l'eina... tisores, destral o ganivet. Amb dignitat, això sí, que es preparin, anem forts, ara discutirem que si el tribunal és tal o Pascual, que potser amb un tribunal més progressista, que si amb un de conservador progressista, que si amb un de progressista conservador... i un be negre amb potes rosses, que tots són iguals. Uns fatxes d'aquí t'espero que gaudeixen mirant els toros, fumant puros, tot bevent conyac mentre es rasquen els picarols jugant a cartes i amb l'estatut de falca a la taula perquè no els balli. Només faltaria.
Caram tu, i nosaltres endavant, l'estratègia decidida no és defensar tot l'estatut que s'ha aprovat, aquest díptic que ens defineix com a país, no, és veure si podem endarrerir la retallada, perquè no ens enganyem, si una cosa està clara, és que l'hem enviat a cal Guillotina, a cal us humiliarem encara més, ja ho veureu.
Potser aquest acord de país del que ara parlen, potser s'hauria de fer per defensar aquest text tan minso, per protegir-lo amb fermesa. Res de ribots. Res de segades. Ni símbols de Catalunya ni nacionalitat. Nació i símbols nacionals i a qui li piqui, que es rasqui. Que hi ha coses que no es negocien o bé el Montilla i els altres negocien el seu sou? No senyor, se'l posen i a parar la mà.
Ara bé, el passat pesa molt i la sang fenícia ens obliga a mercadejar fins i tot amb quelcom tan important com el què som i el què volem ser. I després els estranyen les consultes sobiranistes o la tan parlada desafecció. Si caldria tirar pel dret, adéu veïns, adéu cirurgians, adéu dirigents. Hola Ítaca.
Tal com estan les coses o ens fem valer més o només aconseguirem que encara en prenguin més el pèl... i els calés, és clar.