Tot i representar ser una cançó alegre i desenfadada, quan l'escolto, a més d'agradar-me molt, m'entristeix una mica. Qui sap, potser perquè crec que tot i ser una història portada a l'extrem, veig que al voltant nostre hi ha força gent que ha de treballar fent de gos, sense gaires esperances i per acabar-ho d'adobar, més encara estan sols. Sols enmig de la multitud, anònims entre la gentada.
És trista, força trista, però ben trobada i d'aquelles que pots escoltar una vegada, i una altra, i una altra...
1 comentari:
Visca ELS AMICS DE LES ARTS!!
Els volem a la Festa Major de Calders!!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada