Els que s'han quedat han sortit per festejar l'existència d'una escola i amb l'esperança de celebrar el segon títol consecutiu del seu equip. Pels carrers només roig i groc. Els colors dels catalans, els colors del país.
. 
Bressolada. L'hora de l'àpat i abans del concert.
Mentre que a una banda del Passeig dels Plàtans es festejava l'existència de les escoles d'immersió al català i el seu creixement, a l'altra banda, a tocar del Castellet, amb pantalla gegant inclosa, es festejava que un equip català era a punt de disputar la final del campionat francès. Ambdós actes com a mostra de la vitalitat d'un país, de la tossuderia d'una gent que no dóna el braç a tòrcer, malgrat la dificultat de poder parlar la seva llengua, malgrat la impossibilitat de trobar-se en un atles francès, veient-se només com a Pirineus Orientals o bé dins d'una enorme regió anomenada Llenguadoc-Rosselló, sense gaire pes, sense gaire presència. Sense cap lògica.I tot i les adversitats, hi són, sobreviuen o més ben dit, es refan poc a poc, mostrant-se al món. Fent que les escoles creixin i alhora omplint l'estadi de París amb senyeres i càntics, malgrat l'afany francès per desdibuixar-los i fer-los callar.
. 
Perpinyà bullia. L'USAP estava jugant la final a París...
Durant tot el dia cercavila, geganters, castellers, concert, jocs... i tot organitzat pels mestres, amb més ganes que temps però amb molta empenta i dedicació. I a la tarda, després del concert, tothom al davant d'una pantalla, a casa o bé al Castellet. Tots al crit de Vinga USAP! Endavant els catalans.
Dissabte, mentre que a un cap de passeig uns festejaven la consolidació d'un model d'escola que si bé no garanteix el futur del català a l'Estat Francès, sí que dóna esperances, a l'altra banda es preparava una altra manifestació de sentiment de país, aquest cop a través d'un esport, d'un equip. I al vespre tots junts, animant als jugadors.
1 comentari:
Ets un campió.... Quins articles.... A veure si funciona. Un petó
Martina
Publica un comentari a l'entrada