divendres, 21 d’agost del 2026

L'oceà Atlàntic

Aquest dia havíem de fer caiac. Però el temps ha decidit que ho deixéssim córrer. Una pluja persistent i un concert de trons ens han fet decidir a anul·lar la sortida i hem decidit anar cap a Cap Skirring. 

Hem arribat a Cap Skirring sota una pluja intensa i hem anat directament cap a l'allotjament. 

Quan ha parat de ploure hem anat a passejar a la platja. És una platja molt gran, sense pràcticament ningú. El mar es veia mogut. Bé, l'oceà. Sona imponent això, i així es veu. La marea era baixa. Hem vist, al límit de la marea, molts peixos morts i gossos. Aquests vius. Endormiscats. Potser païnt després d'haver menjat peix. Hem resseguit la platja fins al port. Bé, més que un port és un tram de platja on hi ha les barques i tot de barraques de fusta. En unes reparen xarxes, en altres motors de barca, en altres fan menjar. Un poble a la sorra. Les barques acolorides, de tons alegres i vistosos.



Hem parlat amb alguns pescadors, que estaven preparant les xarxes, ja fos sargint forats, ja fos preparant línies amb esquer. Tots s'han mostrat xerraires, agradables. Un, fins i tot ens ha convidat a tallar un xic de calamar per l'esquer.


Sembla una feina dura. Diuen que surten cap a les sis a pescar. Poden anar a 7 km de distància o bé a 60. Depèn de si troben peix.


Tota la nit fins l'endemà a les 7, que tornen amb el peix. De fet ens hem trobat un espai amb la pesca aconseguida. Una estesa de plàstics coberts de peix. Peix i mosques. Moltes mosques. I els anavem tirant gel a sobre.

Tot seguit hem anat passejant fins al centre, a dinar. Òbviament hem menjat peix. Barracuda i llenguado. Molt bo... i sense mosques. 

Després de dinar hem anat a banyar-nos a una piscina, fins que ha començat de nou la tempesta.