Aquest matí, ben reposats, hem agafat un altre set places per anar a Oussouye. Aquest cop però, des de l'hotel ens ha agafat un de diferent. Una forguneta nova, on anàvem 12 persones.
La carretera també és plena de vida. Gent venent coses a cada bam i n'hi ha molts perquè els cotxes afluixin, abans i després dels pobles, de grans revolts, de controls, peatges... Venen menjar, beguda. També està ple d'animals al mig, creuant... Cabres, vaques, gossos... Un d'aquí ja em va dir, això és Àfrica. Paciència!
Ran de carretera, als pobles, hi tenen una xarxa eterna de botigues. Quatre xapes, fustes o de construcció i ja tenim un negoci. I allà, a dins, persones estirades, esperant, xerrant... I de tant en tant, infants demanant. Ens va dir, un musulmà, que a aquests infants els feien demanar els imam, per la mesquita. No ho sé... Diuen, diuen...
Entre els pobles veiem espais verds, extensos i malgrat la llunyania dels pobles, sempre hi ha gent caminant pel voral o treballant a camps perduts, encorbant l'esquena amb una aixada precària. Alguns s'ajuden d'animals. Ara, en època de pluja els lliguen, perquè no se'ls mengin els brots nous mentre no treballen. Cavalls, ases, bous... I molt de tant en tant, es veu algun tractor petit. Ens van explicar que una persona pot prendre un tros si no hi ha ningú i treballar-lo. Per això hi ha camps al no res.
Viatjar per carretera, al ritme d'aquests cotxes, et permet veure l'ambient.
I malgrat que els cotxes van plens, la gent no sol xerrar. Hi ha molt de silenci, si no és que el cotxe té ràdio, que passa ben poc. No diuen res, però sovint comparteixen un somriure de complicitat. Els infants, malgrat les hores de viatge, es mantenen callats, tranquils, serens... diria que gairebé estoicament. Per pujar a aquests cotxes es fa per ordre d'arribada a l'estació. Els que arriben primer al davant, al costat de les finestres... els últims al darrere, sense finestres que s'obrin i amb un espai més reduït.
Hem arribat a la Casamance cap a les 7 i per grata sorpresa nostra, hi havia una festa muntada. La filla de la mestressa s'ha tret el BAC, el batxillerat i per celebrar-ho hi havia tota la família en rotllana, cantant cançons. Un espectacle digne de veure.
A nosaltres ens ha convidat a veure-ho i ens ha ofert unes begudes típiques d'aquí, el bissap -de les flors de l'hibisc- i el bouye -del baobab-.
Al vespre, després de sopar, quan anàvem cap a l'habitació, hem vist un grup de persones xerrant i donant cops a quelcom. Quan ens hi hem acostat, hem vist que estaven matant una serp. A partir d'aleshores ja ens hem mogut amb un lot, il·luminant el terra per si de cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada