Quan hem arribat a Ibel, el Seydou ens ha donat el sopar. En un bol ben gran metàl·lic, hi havia una espècie de sèmola i el Seydou hi abocava la salsa. Aquesta estava feta bullint fessols. Tots hem anat menjant del bol que estava al mig nostre, al terra.
Després hem anat a la cabana a dormir. Una cabana petita, de pedra i sostre de palla, circular, d'uns tres metres de diàmetre, amb un llit amb mosquitera, el ventilador i una cadira com a únic mobiliari. Molt acollidora i neta.
Al matí, a les 8 hem esmorzat. Abans però, ens hem dutxat. La dutxa i el lavabo estan a una barraca al costat de la cabana. La dutxa és un forat al terra, mentre que per mànega tens una galleda i un potet. Al costat hi ha el lavabo, que és un vàter turc. El sostre d'aquests està fet amb una xapa metàl·lica. Un espai auster, però net.
Hem anat amb el Seydou fins al forn i hem voltat un xic per Ibel. Més tard, li hem donat el que portàvem. Quan vam parlar amb ell, ens va demanar, que si era possible, que portéssim coses per l'escola; llapis, llibretes, colors... El Seydou és una persona molt dinàmica, preocupada per la seva comunitat. Tant aviat fa una campanya de sensibilització pel medi ambient, posant contenidors per recollir els plàstics, com en fa una altra per aconseguir menjar pels infants més vulnerables, aconseguint llet per aquests o estris escolars.
Després d'esmorzar hem anat amb moto fins a peu de muntanya, al camí del poble d'Iwol. Una moto pel Seydou i jo, l'altra per la Gise i un altre xicot, el Yaya. Hem fet la pujada per un corriol costerut fins al poblat.
El poble estava gairebé buit, ja que la gent és als camps de dia. Uns camps verds, esquitxats per un munt de pedres. El poble, situat al coll de la muntanya, és un conjunt de cabanes apinyades, connectades per caminets de terra i envoltades de verd. Hem passejat per aquest i hem vist algunes persones. Hi havia unes dones que feien cervesa de mill. En un bidó gran, sobre troncs que cremaven, feien aquest beuratge. El Seydou anava parlant amb tothom.
A un costat del poble hi ha un baobab enorme, l'arbre sagrat, on ens ha explicat l'origen del poble bedick.
Després hem tornat a Ibel on hem dinat arròs acompanyat de ceba caramelitzada i pollastre. El bol era al mig i vuit persones al voltant. Els senegalesos, menjant amb la mà dreta, els europeus, amb cullera. Una imatge ben bonica.
Una estona després d'haver dinat, hem anat a veure un casament d'uns joves del poble, on ens han convidat. Tothom vestit de manera acolorida, feliç, enjoiats... Vaja, de vint-i-un botons. I l'estona que hi hem estat, la música sonava a tot drap i la gent ballant i fent fotos a la núvia. Al mig, durant una estona, hi havia un noi amb un feix de llenya al cap, envoltat de tothom, que l'aplaudia i li feia fotos. Hi hem estat una estona mentre es ballava.
A la nit hem sopat un entrepà de truita amb ceba i cap a llegir una estona i dormir. De fet tenen llum des del migdia fins a l'una de la nit i cal aprofitar aquesta estona per carregar mòbils i refrescar-se amb el ventilador, ja que després, tal com ha vingut, marxa.
Abans de dormir però, la Gise ha tret les aquarel·les. Quan els fills del Seydou ho han vist, se'ls ha il·luminat la cara, sobretot quan ho han provat. La Fatou i el Mamadou han estat allà dibuixant ben feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada