Aquest matí ens hem llevat molt d'hora, a les 6 per agafar un taxi cap a Kedougou. Ens hem acomiadat del Seydou i aquest ens ha portat a l'estació dels Set places.
Allà hem estat esperant fins que s'omplís i cap a quarts de deu hem sortit.
El viatge ha estat interessant. Primer, ens ha aturat la policia, que ens ha demanat els passaports.
Després, a mig camí una àvia ha demanat que ens aturéssim per collir quatre plantes. Més endavant, una dona ha començat ha tossir. I tot seguit ha intentat escopir per la finestra que teníem nosaltres. El vent ha fet el seu efecte i l'esput ha caigut a la porta. Bé, d'acord, ho ha netejat, però feia coseta. Una estona més tard, el conductor ha sentit una olor de cremat, de fet era d'un camió que ha passat, i s'ha aturat a comprovar el motor. Un cop ha vist que no passava res ha continuat.
Amb un parell més d'aturades amb la policia i de compres, hem arribat a Tambacounda després de tres hores per fer uns 200 km.
Allà ens hem esperat de nou per agafar un nou set places per anar a Kolda.
Aquest cop només ens hem esperat unes tres hores i al final s'ha omplert el cotxe. Aquest cop amb passetgers especials i cinc cabres lligades al sostre... I durant l'espera, on una dona enfadada escridassava a tothom. Un dels que carreguen les bosses, un senyor gran, em volia convèncer de tenir més dones, per tenir molts fills i també una animalada, que jo hauria de tenir una dona de quinze anys. Mare de Déu! I ho deia de debò, ensenyant-nos alguna foto de la seva família. Ja sé que no podem jutjar des del nostre punt de vista Europeu, però crec que hi ha línies vermelles i veient cap a on anava la conversa, he preferit girar-me i deixcar-ho córrer. Tot seguit, un jove, m'ha demanat que li fes una foto. Tot un espectacle esperar els set places.
Durant el viatge hem anat sentint les cabres belar, una rere l'altre. A mig camí ens ha parat de nou la policia i ens ha fet baixar. Hem anat a una guixeta on un altre policia ha fet la foto del nostre passaport i acte seguit ja ens ha deixat marxar. Més endavant altre cop un altre policia. Sembla també que han mirat molt un home que venia de Mali, a qui també han anat fent baixar sovint.
Al final, hem arribat a Kolda cap a quarts de 9. Més de dotze hores després d'haver marxat. Veient que encara ens faltava unes tres hores per arribar a Ziguinchor, hem decidit passar la nit a Kolda i ha estat un encert.
Anàvem ben suats, bruts per uns seients llardosos d'algun set places, cansats i afamats. Aquí ens hem dutxat i hem ben sopat força, ja que el dinar havia estat na peça de fruita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada