És un bon lloc per anar-hi ara a l'estiu. Una excursió entretinguda i prou obaga. De fet la major part del camí passa per densos boscos de freixes, boixos i til·lers, i algun tram, l'inferior, amb alzines. Dels boixos però, només en queden uns troncs tristos i rosegats atacats per l'eruga del boix, però la verdor que hi resta, combinada amb aquests arbres, dóna la sensació de bosc fantàstic.
Hi vam anar amb els nens, els meus i l'Eva amb el Jordi i els seus. El camí surt de Sadernes. Si arribes abans de les vuit pots aparcar més amunt, sinó has de fer un quilòmetre, més o menys, per pista i després ja t'endinses per corriols que corren a ran de riu.
És un camí suau, que va pujant gradualment però no massa i que tota l'estona té el riu al costat. A més, està ple de gorgs i pots, si vols, aturar-te a nedar en alguns d'aquests. L'aigua és cristal·lina i no és especialment freda.
En menys de dues hores vàrem arribar a l'ermita de Sant Aniol. Al costat té un refugi que estan reconstruint i hi ha una font generosa. Per l'aparcament semblava que estaria ple, però com que és llarg i ple de raconades, no tens mai la sensació de gent.
A deu minuts de l'ermita hi ha el Gorg Blau. Un gorg molt bonic amb un petit salt d'aigua. Passat aquest, pujant pel mateix llit del riu, saltironejant entre pedres, però marcat, com tot el camí amb marques verdes i vermelles, s'arriba al salt del Brull.
És un salt ben alt, que va a parar a un gorg. Un petit tresor amagat en un racó de la muntanya.
El camí de tornada es fa pel mateix recorregut. Una mica abans de prendre la pista, hi ha un establiment on pots menjar i beure quelcom.
Allà, després d'un dia ben bonic, ens vàrem aturar a fer un got, a recuperar les forces i emprendre el darrer tram de camí que ens portaria al cotxe i d'allà a la piscina del càmping.
És una sortida molt bonica, agradable, plena de llocs preciosos i si a més la fas ben acompanyat, t'assegura un dia triomfador.
El recorregut, anada i tornada, són uns 16 quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada