Ahir amb l'Oriol vàrem anar a fer el Balandrau ( 2.585 m. ). Vàrem aparcar el cotxe al collet de la Lletera, en una pista, a uns sis quilòmetres de Tregurà de Dalt. En aquest punt surt un camí, tallat per una barrera, que s'enfila cap al coll de Tres Pics.
El primer tram el vàrem fer per aquest camí, guanyant alçada fins al llom on hi ha un parell d'estanyols petits ocupats per ramats de vaques. Tot seguit, vàrem deixar el camí i enfilàrem directament, seguint algun tram de corriol i algun altre tram camp a través, cap al Fontlletera ( 2.581 m. ). És una pujada suau tota l'estona, fins cap al final que guanya alçada de cop. El vent bufava fort, sota un cel ben blau i radiant. Només algun núvol fi treia el cap.
Al cim hi ha una fita ben clara. Des d'aquí marxa un corriol que ressegueix la carena per anar cap al Pastuira, el Coma de l'Orri i encadenar el Bastiments i altres. Nosaltres però, vàrem baixar per un corriol cap al coll de Tres Pics. De fons, uns cabirols ociosos, ens miraven d'esquitllada, sense parar massa atenció a les nostres passes.
Des del coll surt un altre corriol que s'enfila suaument cap al Balandrau seguint les corbes de nivell i de nou, al final, fa la darrera pujada. És un cim molt conegut i un gran mirador. De fet ens vàrem trobar força gent. Abans d'arribar al cim es pot veure el refugi del Coma de Vaca, al fons de la vall i des del cim, les vistes abasten des del Canigó fins al Pedraforca darrera el Puigmal, però segurament en un dia sense calitja es pot veure més enllà.
Al cel anaven creixen els núvols, però no es veien amenaçadors i de fet, a nosaltres no ens va ploure i dubto que plogués gaire fins a la tarda.
La tornada la vàrem fer baixant al coll de Tres Pics i després prenent el camí ample i franc que baixa de nou cap a la pista principal on teníem el cotxe.
És una bona volta per fer amb canalla, surten uns 12 km. i el desnivell és d'uns 600 m. Molt assequible, per un terreny agraït i fàcil de caminar, i amb l'objectiu, el cim, sempre al davant. No té pèrdua.
Com a torna, de camí cap a casa ens va aturar, a Camprodon, la Guàrdia Civil. Preguntes rutinàries, però en veure, això crec jo, que només li parlava en català, ja ens va fer aturar del tot i ens va demanar papers. Un dels policies buscant informació, l'altre al costat de la furgoneta observant-nos fixament. Al cap d'una estona, ja ens van deixar marxar.
Curiosament, quan el policia em dirigia per poder sortir d'on em tenien tancat, entre el seu cotxe i una fila de cons, va haver-hi un moment que em va semblar que sortia, encara que ell em deia que fes marxa enrere. I és clar, que ja surto, que enrere, que tiro endavant i plof! Que tenen un con d'aquells triangulars menys a la guàrdia civil i adéu, quin greu, fins mai.
Sovint m'aturen, es veu, com em va dir un dia un d'ells, compleixo el perfil perquè m'aturin i així, mentre segueixen perfils, i toquen allò que no sona, hi deu haver qui s'engomina i s'enllustra per poder fer el cràpula sense complir el perfil i poder viure ben tranquil.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
2 comentaris:
Aquests cims els vaig fer l'any passat. Una excursió distreta, tinc més record de la pista forestal infernal que el nostre pobre cotxe va patir de valent. Em sembla que el vam deixar una estona abans del previst perquè no ens vèiem amb cor de continuar entre sots.
La deuen haver arranjat...
Publica un comentari a l'entrada