Pic de la Coma de Varilles ( 2.759 m. )

Ahir vàrem anar cap a Andorra amb el Marc, el Martí i el Dani, a la vall d'Incles ( 1.700 m. aprox ). Només arribar ja vàrem veure que havia refrescat i ens vàrem haver d'abrigar un xic. Baixava un vent fred de les muntanyes que glaçava. De fet ja varen dir els del temps que les temperatures baixarien. 

Vàrem pujar fins al refugi de la Cabana Sorda ( 2.294 m. ), al peu de l'estany. Un refugi lliure en molt bon estat, amb salamandra a dins per escalfar-te i força net. A dins hi havia un parell d'argentins que tenien previst passar-hi també la nit.  

Al cap de poc d'arribar-hi, va començar a ploure, primer aiguaneu i poc a poc aquesta va anar passant a calabruix i finalment a neu. Per sopar portàvem unes costelles de porc, aquesta sortida és de les especials, d'aquelles per gaudir de la muntanya però sobretot dels amics i, veient que a dins no les podríem fer, vàrem encendre foc amb el carbonet que portava el Dani en un lloc arrecerat. Amb les costelles, va ser un sopar fantàstic i de fet, ja en començar a fer-les, el bon ambient s'anà escampant i les converses, que iniciàrem a mitja tarda, s'allargaren a després de sopar, entre riures i confidències. 

Avui al matí, després de dormir poc, perquè si bé el refugi era molt càlid, els llits eren molt durs, quan ens hem llevat, hem vist un paisatge ben enfarinat. 

Hem esmorzat i de seguit hem enfilat cap al pic de la Coma de Varilles ( 2.759 m. ) trepitjant neu. El Dani, que no portava un calçat adequat, ens ha esperat al refugi. La pujada ha estat pel corriol nevat, amb unes boires que anaven i venien però que sempre han mantingut el cim tapat. 

El primer tram volta la muntanya per darrera, per enfilar-te cap al coll i des d'allà seguir la carena fins al cim. En un determinat moment hem vist, perquè el Martí ens ho ha mostrat, l'efecte Broken, les nostres siluetes reflectides a la boira de sota nostra, envoltades per un halo de llum. 

Un cop fet el cim hem baixat de dret, per un torrent que baixava cap al llac. Ha estat un descens distret, dret, entre herbes relliscoses i el torrent per on baixava un fil d'aigua que s'obria pas saltironejant entre el rocam. 

Un cop a baix ens hem trobat amb el Dani, hem recollit les coses que teníem al refugi i hem marxat ja cap al cotxe. 

Ha estat una sortida fantàstica. Un lloc molt bonic, que ha guanyat en bellesa gràcies a la neu. A més, és una de les sortides que ens reservem a fer durant l'any, per compartir moments amb amics que ens estimem molt i que tot i que aquest cop no ha pogut venir molta de la gent que ve sovint, ho vivim com un retrobament, com un regal entre amics i que sempre esperem amb anhel.