dilluns, 17 d’agost del 2020

Bivac a la platja

 

Ahir vàrem estar amb uns amics al Port de la selva i vàrem decidir fer un bivac a la platja amb els nens. És una experiència ben especial, des del ritual d'escollir què t'emportes, Déu n'hi do com anàvem de carregats, a muntar el campament, passar la nit i llevar-te de bon matí a peu de mar.

Vàrem deixar el cotxe al capdamunt del Port de la Selva, on comença el GR-11. En principi aquí hi ha una barrera i segons el que havíem llegit, a l'estiu el pas està prohibit, però ens vàrem trobar la barrera oberta. Com que ja teníem coll avall l'aventura, aparcàrem el cotxe allà i amb els nens, cap amunt, cap a Sant Baldiri de Taballera, per després arribar a la cala Taballera. És una cala que s'hi arriba amb barca o bé a peu. 


Els primers quilòmetres els vàrem fer per pista. Una pista que puja i no està massa bé per anar en cotxe. Tota l'estona està ben indicat. Al cap d'una estona ja vàrem trobar el trencall cap a Sant Baldiri. Un corriol marcat amb marques de GR i de sender local. És un corriol que fa baixades i pujades que discorre entre pins, sobretot pinasses i figueres de moro. 

Sant Baldiri, on ens aturàrem a descansar, és una ermita mig arranjada però que està tancada. Deixa veure però, un edifici que en èpoques anteriors devia ser ben bonic. Passada l'ermita el camí s'enfila, encara un corriol fins a creuar-se amb la pista que et deixa al capdamunt de la cala. 

La cala Taballera és una cala de pedres. De dia hi ha força gent que hi arriba a peu o amb embarcacions i de nit, es buida. De fet érem ben pocs dormint-hi. 


Els nens estaven ben emocionats. Tenir una platja pràcticament per nosaltres sols, sense ningú, podent-nos banyar quan volguéssim i preparar el racó arrecerat per dormir, va ser molt divertit, bé, emocionant. Era el primer cop que dormien a la platja, amb el cel per sostre i esperant al matí a veure la sortida del sol en llevar-nos. 

És d'aquelles experiències, per tot plegat, de les que es recorden, perquè no sempre tens l'oportunitat de fer aquestes sortides i viure la natura de primera mà. La cara de felicitat de tots els nens, era fantàstica, des del moment de preparar el campament a l'hora dels àpats i fins i tot durant la caminada. 

Ha estat una sortida genial, amb bona companyia i en un indret ben bonic.