diumenge, 25 de febrer del 2018

Atacs per totes bandes


Rebem atacs per totes bandes. L'escola és qüestionada un i altre cop per motius polítics, per interessos partidistes que res tenen a veure amb les necessitats i el benestar dels infants.
La llibertat d'expressió està sota mínims. És cert que el raper feia lletres poc decoroses. És cert que hi ha moltes maneres de dir les coses i encara que deia veritats com temples i les formes el perdien, el condemnen no per com ho deia sinó pel que deia. Per ofendre aquell que ha ofès un estat, per qüestions de faldilles, matar a son germà, anar de caceres mentre aquí alguns no podien anar ni al supermercat i altres històries. Ofèn la veritat. Ofèn que es qüestioni una institució caduca, construïda sobre el franquisme i obsoleta, que només serveix per garantir els interessos d'alguns.
Uns juristes es veuen amb cor d'alliçonar la segona autoritat del país per posar sobre la taula que tenim presos polítics. Perquè estan a la presó pel que pensen, pel que són i no els persegueixen a Ginebra o Bèlgica perquè allà no poden usar la justícia al seu plaer. Diguem-ho clar. Són a la presó perquè incomoden, perquè no estan assimilats per l'estat. I d'altres paguen fiances com a represàlies per fer la feina ben feta i deixar Guàrdies civils i policia nacional a l'alçada del betum per la feina feta amb el tema de l'atemptat de Barcelona.
Presionen federacions perquè ataquin un entrenador de renom internacional per lluir un llaç groc. Per mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics.
Estem en hores baixes. En hores obscures. Tenim un país governat, o si més no intentat governar des de fora, per un partit que a Catalunya és anecdòtic però que atia qualsevol situació per amagar la seva corrupció, els seus judicis i des de l'Estat s'aplaudeix, de manera nècia i irresposable un govern que els omple la boca de pàtria mentre els buida les butxaques. Aquesta setmana s'ha parlat més de la lletra a un himne, compost per una persona que marxa fora de l'Estat per no pagar els impostos en aquest, abans que del cas Gurtel. Maregen la perdiu i ens fan servir de caps de turc per tapar les seves misèries. Diferents estudis constaten que la credulitat d'aquest país, així com la seva afinitat política va molt en consonància amb els estudis, amb el coneixement i per tant, acabant amb un s'aconsegueix l'altre.
No és un error la taxa d'abandonament escolar, del fracàs, és una estratègia ben pensada per poder mantenir els privilegis d'uns a costa d'uns altres, usant la unitat de l'estat com a excusa per retallar drets i llibertats.
Fa temps que abans d'escriure una piulada o de publicar un article t'ho has de pensar dues vegades, no pel que dius, sinó pel que pensaran o volen pensar que dius i així anem, que anem perdent la batalla i aconsegueixen que tinguem por, que temem per no fer res.
Vivim èpoques obscures, un impàs en la República fins que es consolidi.
Per cert, jo, de vosaltres no seguiria aquest enllaç, ho he trobat per Internet, per tant deu ser lícit però les lletres potser són poc curoses.