Fa temps que vaig de colònies. Diria que des dels setze o disset anys de monitor. Abans de nen, des dels set o vuit anys. I des d'aleshores, gairebé cada any hi he anat. Al principi eren llargues. De fins a quinze dies. Ara ja no, com a molt tres o quatre dies. Alguns cops a la muntanya, d'altres a la platja i d'altres de viatge. Com a mestre a vegades amb monitors i d'altres sense. I les edats molt variades. Hi he anat amb nens de llar d'infants, rutes amb adolescents, colònies per nivell a algunes escoles i d'altres per cicles. Les darreres, d'escola. Infants d'infantil fins a cicle superior barrejats. Fent pràcticament les mateixes activitats, buscant un punt en comú entre tots i aquestes, barrejades, esdevenen també especials. Cada sortida amb infants té quelcom d'únic perquè es creen uns vincles i unes complicitats sòlides, que ajuden a conèixer-se i a la llarga a poder establir aquella relació que permet tenir confiança i ajudar-se.
En el món dels mestres també n'he conegut molts que vénen del camp de les activitats del lleure i amb aquests, es fa fàcil fer colònies, perquè parles el mateix llenguatge, perquè amb la mirada ja t'entens i perquè, encara que cadascú tingui la seva manera d'actuar, aquesta té una base sòlida i treballada.
Ahir vàrem tornar de colònies d'escola i tot i arribar molt cansats, ja que ets present les vint-i-quatre hores del dia, és un esforç que val la pena. Perquè tens una altra visió dels infants i ells de tu. T'han vist fer l'indi, menjar amb ells, riure, mostrar-te cansat... i això et fa més proper als seus ulls i aquesta proximitat et permetrà apropar-t'hi i acompanyar-los en el seu camí. A establir aquell vincle que et farà company de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada