Pic de Medacorba ( 2.914 m ) i Roca Entravessada ( 2.927 m )

Avui hem anat a fer, amb la Montse i el Marc, el Pic de Medacorba (2.914 m ) i la Roca Entravessada ( 2.927 m. ) des del refugi de Baiau.

Ahir vàrem sortir de Manresa cap a la una i vàrem arribar a l'aparcament del refugi de la Vallferrera cap a les sis. La pista des d'Àreu fins a l'aparcament se'ns va fer eterna, amb cotxes amunt i avall i poc espai per maniobrar.
A partir de l'aparcament, vàrem marxar cap a la vall de Baiau. Feia un dia claríssim, amb un ventet fresc molt agradable. La major part de gent que puja aqui va cap a la Pica d'Estats i per tant, un cop passat el corriol que porta al refugi de la Vallferrera, ja no vàrem trobar a ningú.

Refugi de Baiau mirant cap a la vall

El refugi de Baiau amb les muntanyes de fons

Vàrem anar cap al Pla de Boet, un lloc preciós per acampar, ran de riu i des d'allà, vàrem prendre un corriol, marcat amb marques de GR. De fet, per arribar al refugi lliure de Baiau es segueixen les marques del GR-11. El camí va pujant suaument, uns 600 metres de desnivell, envoltat de muntanyes alteroses de pedra calcària fins que arribem al refugi, al principi de la vall, escortat per bells cims.

A l'esquerra el Medacorba i a la dreta la Roca Entravessada

Pensàvem que no hi hauria problema per dormir en aquest, però malgrat és de setze places, vuit persones l'ocupaven tot, ja que només hi ha vuit llits que cal compartir, dormint cap-i-cuats, però ho desconeixien. Veient que no hi havia espai, vàrem decidir anar a fer bivac. Ara bé, al cap de poc, ens varen avisar que havien fet un xic d'espai.

Tot i això, encara que el vent seguia bufant i de fet si no estaves arrecerat senties molt de fred, vaig decidir fer bivac. D'una banda perquè feia anys que no en feia i em feia gràcia tenir de sostre un cel estelat i de l'altra perquè no em venia massa de gust dormir en un refugi tan atapeït.
La nit ha estat especial. He fet una paret amb rocs per aturar un xic l'aire i m'he abrigat força. De fred no n'he passat, tot i que quan tenia massa estona el cap a fora, les idees se'm gelaven. Durant la nit m'he anat despertant, mirant el cel i intentant reconèixer constel·lacions. A més, feia temps que no veia tan clarament la Via Làctia.

Pujant al Medacorba

De bon matí hem esmorzat i hem enfilat cap al coll dels Estanys Forcats. A l'esquerra queda el Medacorba, a la dreta la Roca Entravessada. Hem enfilat primer cap al Medacorba. Puja bastant dret, entre pissarres, fent ziga-zagues. Les fites són clares i amb poca estona hem arribat al cim. Un cop fetes les fotos i gaudit de les vistes, a dalt del cim el vent no bufava, hem baixat altre cop cap al coll. Des del cim es té una vista espectacular dels cims del voltant i anant amb el Marc, que se'n coneix un munt, hem pogut fer un mapa mental força ampli.

Al Pic de Medacorba

Baixant cap al coll

Altre cop al coll hem enfilat cap a la Roca. El camí puja per pedres soltes, però ràpidament comença una grimpada divertida. Hi ha algun pas un xic aeri, però fàcil i curt. És un cim molt distret a l'hora de pujar i a dalt, no ens hi hem trobat a ningú.

Cap a la Roca

A la Roca Entravessada

Un cop fet el cim hem desfet camí fins al fons de la vall i un cop als cotxes, hem aprofitat per fer un bany al riu. Un bany gelat i reviscolant.

Avui ha estat una gran sortida per tot. Pel lloc, un indret preciós, poc freqüentat, pel dia, claríssim, agradable, per la companyia, bons amics... vaja, un cap de setmana rodó.