dimecres, 3 d’agost de 2016

Gósol ( 1.400 m. ) - Pedraforca ( 2.506 m. ) - Lluís Estasen

Vista des de Saldes

Avui ( ahir ) hem acompanyat al Berenguer de campaments amb els del Cau a Gósol i aprofitant l'avinentesa, he decidit pujar al Pedraforca des d'allà. No hi havia pujat mai per aquell cantó. Els cops que hi he anat sempre ha estat per  l'altra banda i em feia gràcia pujar-hi.
Un cop deixat els sagals a la zona d'acampada, sota el cementiri, he marxat ja corrent. He pujat fins a Gósol i a la rotonda de l'entrada he pres una pista, ben marcada, que puja cap  a l'Enforcadura. Puja constantment. És una pista oberta entre camps que va pujant fins a travessar el torrent. De fet, no para de pujar en tota l'estona. Un cop travessat el torrent, s'entra en un bosc espès i el camí s'enfila. S'enfila molt. De fet he trobat que s'enfilava moltíssim. A més és una pujada força llarga. He anat pujant a pas constant i ràpid i quan veia un tram planer, no tenia esma de posar-me a córrer, necessitava aquells vint, trenta metres per refer-me. La sort és que vas tota l'estona emboscat i malgrat faci sol, que en feia, vas ben cobert.

A punt de deixar el bosc

Metres més amunt, el bosc es deixava i es prenia la tartera. Es puja força bé i malgrat que estàs més exposat al sol, si més no avui l'airet que corria feia el caminar passador. He arribat al coll esbufegant. Potser és de les pujades que recordo, últimament, més fortes.
Des del coll he enfilat cap al cim. Un camí pedregós però ben fresat que puja directe al Pollegó Superior. En una hora i vint m'he plantat al cim. M'he notat però les cames un xic carregades.

Des de l'Enforcadura amb Gósol al fons
  
Al cim

La baixada ha estat, en general, millor. En comptes d'anar a cercar el corriol marcat al vessant occidental de la muntanya, he baixat directe per la tartera. Els primers metres amb trams amb poques pedres i grans, però a mesura que anava perdent alçada, he pogut baixar fent saltirons com un cabirol. De fet, anava tant a la idea que he patit un parell de rampes. Els bessons m'han pujat al coll, però amb un parell d'estiraments i alguna ganyota tot maleint aquella tibantor, han acabat baixant i he pogut seguir fent saltirons. La baixada fins al començament de la tartera no m'ha ocupat més de mitja hora i fins al refugi uns deu minuts com a molt.

Des del cim, començant a baixar

M'ha agradat molt pujar al Pedraforca per l'altra banda. Me n'he recordat del cop que pujant pel Verdet vàrem trobar-ho tot nevat i vàrem haver de flanquejar un tros, més o menys per sobre d'on anava avui i a la primera canal cap amunt. Fou una època en que començàvem a anar a la muntanya a l'hivern. Una bona colla, molt amics però poc preparats i aconseguir fer-lo ben nevat, va ser un gran repte.
Avui he suat i algun tram he patit.  Potser perquè feia temps que no feia aquests desnivells o qui sap si perquè no havia esmorzat prou, però a l'hora, m'ho he passat molt bé i m'he sentit molt satisfet, sobretot amb la cervesa freda allà assegut al refugi Estasen.