M'he llevat tard i pensava fer una volta que ja he fet algun altre cop, però com em passa sovint quan corro, qui sap si em començo a adaptar a la bicicleta, a mesura que pedalo vaig canviant el recorregut i improviso. De fet tenia pensat fer moltes voltes però al final, m'he decantat per una que, si bé pels companys de Calders bike o per qualsevol que estigui acostumat a anar en bicicleta no és res, per a mi ha estat un petit repte. Sobretot perquè desconeixia què em trobaria, si aniria bé o no. Però com que em trobava amb ganes de provar, avui he anat des de Calders a Castellar en bicicleta i he tornat, és clar.
Sé que no és gaire. Que molts fan això i més cada cap de setmana, però per un que comença és força i la veritat, connectar aquests dos pobles m'ha fet il·lusió.
Darrerament, quan torno a Castellar me'l miro diferent. Veig que el poble em parla. Que els carrers, les places o bé les cases em parlen d'anècdotes viscudes i no hi ha racó de Castellar que un cop o altre hagi trepitjat i en tingui una anècdota i per això, quan hi vaig m'agrada.
El poble ha canviat força. La gent també. Potser només queda el record del Castellar de la meva infància, però malgrat això, sempre hi ha quelcom que em fa somriure i que em desperta quelcom i per això, baixar des de Calders a Castellar m'ha vingut de gust. M'ha fet gràcia i en arribar-hi un sentiment d'alegria m'ha envaït. M'he sentit a casa, com m'hi sento a Calders i segurament com m'hi sentiria a Bulaternera, perquè tots aquests llocs, tenen un tros de mi, un tros de la meva història, de la meva vida, dels meus records i sobretot, de petites vivències que m'han anat fent com sóc ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada