diumenge, 21 d’agost de 2016

La Mola ( 1.103 m. ) amb nens

I com creix la canalla. Arriba un dia que quan els mires, veus que gairebé ja no toquen el sòl, que estan a punt, a punt d'alçar el vol. És cert que són els primers tempteigs de vol, són vols curts i sempre amb la base a la vista, però ja són vols.
Avui hem anat una colleta a la Mola ( 1.103 m. ). L'any passat ja vàrem anar a fer el Montcau. Et trobes a la piscina, vas xerrant, veus que els nens juguen junts i decideixes fer un pas més i avui, cap a les vuit, hem quedat a la plaça per anar a caminar.
De fet és un recorregut curt. Apte per a que els infants comencin a agafar gust per la muntanya. Són uns cinc quilòmetres amb uns tres-cents metres de desnivell positiu la volta i de fet, arribar al cim bé s'ho val. Les vistes des d'allà, si enganxes un dia bo, com avui, són genials. Veus clarament els Pirineus, i Barcelona a l'altre costat. Si enganxes un dia fantàstic, millor, des d'allà pots veure Mallorca.
Quan hem començat a caminar m'he hagut de fer més càrrec del xic, que amb tres anys tocats, va fent però encara camina a batzegades i el gran, ja amb set, ha marxat amb els companys i ha anat fent. Caminant, corrent, saltant i rient. Perquè quan vas amb grup, de canalla vull dir, aquests desapareixen i esdevenen totalment autònoms, excepte per a les necessitats bàsiques que aleshores tornen a port. Menjar i beure. Saben que els ho tenim assegurat i malgrat vagin i tornin, saben que l'avituallament el tenen amb els pares. Perquè encara que anem amb grup i qualsevol dels adults donaria el que fos per l'infant que li demanés, aquests tenen tendència a cercar la seguretat del progenitor, el referent.


Avui hem pujat i baixat de la Mola i de fet, el gran l'he vist poc. L'he sentit més, és un xic baladrer. Veure'l autònom, lliure i sobretot feliç, molt feliç i confiat, me'n fa més a mi i m'agrada. Perquè el veig créixer i en dies com avui, ho constato i a l'hora, ho gaudeixo.
Diuen que per ser feliç cal viure plenament els petits moments, i encara que no sé del cert si és veritat, avui, ha estat un d'aquells petits moments en que et sents feliç, molt feliç, tot veient la felicitat dels teus fills.