Aquesta constatació, tot i que sembli que és evident, per a mi no ho ha estat fins al cap del temps, quan trobant-me amb algun infant, em recorda algun gest que tu ni recordes o bé quan veus respostes a allò que fas.
No ho dic pas per dir que cal treballar o actuar amb por, i ara, senzillament que cal actuar amb el cor i d'aquesta manera, sempre podràs respondre a aquell infant que allò que vas fer, ho vas fer de cor i equivocat o no, ho senties així.
Tinc la gran sort de tenir contacte amb diferents infants dels que he estat mestre o monitor i veure els homes i dones en que s'han o s'estan convertint m'omple i, valgui la vanitat, més encara quan em recorden quelcom que vam fer o vaig dir i que els va ajudar. Reconec que moltes vegades no n'he estat conscient, perquè quan estic a classe o de ruta o quan estava a l'esplai, actuava fent el que creia i mai pensant en un futur, sinó més aviat amb coherència, intentant posar-me al seu lloc o bé ara, pensant què m'agradaria pels meus fills i per tant, malgrat tots els errors que pugui haver comès, que segur que són molts, mai se'm podrà dir que ha estat per mala fe i amb això em dono per satisfet i més quan reps missatges, escrits, trucades o comentaris d'aquells sagals que tingueres i veus que guarden un bon record de tu i que sembla que els vas ajudar.
Ser mestre, ser monitor, és d'aquelles tasques que molta gent no comprèn que algú faci, que veu més inconvenients que satisfaccions, però amb el temps, dono fe que aquestes feines et donen molt més del que tu mai puguis donar a un infant i per això, són les feines més ben pagades del món, perquè el que reps, no es pot comprar amb diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada