Avui hem anat amb el Marc a fer el Puigllançada. De fet, anàvem a fer un altre cim, però l'esquí de muntanya té això. Vas pensant què pots fer i com que només necessites els esquís i neu, pots anar improvisant. Després de les nevades generoses de l'altre dia, ens ha semblat que potser podríem provar un Pedraforca, però aquest, tot i estar nevat, la neu començava força amunt i l'hem descartat. Així doncs, un cop creuat el túnel -si l'han amortitzat de vegades aquesta infraestructura- hem decidit anar a provar el Puigmal. Es veia ben blanc, però ara que han tancat les pistes d'esquí, han barrat la carretera, a uns quatre quilòmetres abans del darrer aparcament i per tant, veient que hauríem de fer aquest tram caminant amb botes sobre asfalt, ens hem decidit per anar cap a la Molina, jugada segura.
Hem arribat al darrer remuntador i des d'allà, amb la neu un xic gelada i ventada, hem pujat a bon ritme fins al cim, on hem coincidit amb més gent.Des del cim hi ha unes vistes extraordinàries. Cap a ponent, el Cadí, el Pedraforca i la Gallina Pelada. Tots ben blancs de dalt. Cap a llevant, el Puigmal i rere seu la Serra de Madres. Al nord, el Puig Pedrós, els Perics i la Mina, tot ben cobert de núvols grisos i cap al sud, més o menys, el Montseny. De fet la vista és força àmplia. Tot i això no hi hem estat massa, el vent, com ganivetes punxants, ens apressaven a baixar. Just el temps de treure les pells i cap avall.
La baixada ha estat molt bé, en un instant ens hem trobat de nou al cotxe i cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada