Pic de la Font Blanca ( 2.904 m. )

 

Avui hem anat una bona colla a fer la Font Blanca, a Andorra. Ens hem trobat a l'aparcament, a tocar la carretera, abans de les pistes d'esquí d'Ordino Arcalís, on es pren el camí cap al cim, a uns 1770 metres d'alçada.
Ja des d'allà es veia que la neu començava més amunt, segurament passat el bosc, on la vall s'obre. Així doncs, amb els esquís a l'esquena, hem començat a seguir el corriol que s'enfila, seguint el traçat del rierol. En un punt, a l'alçada d'un pont fet amb tres arbres tallats, ens hem plantejat de creuar el riu i pujar per la vessant dreta del riu, on es veia més neu. Tot i això ho hem descartat i hem seguit el corriol pelat, enmig del bosc, fins a l'inici de la vall. Allà ens hem pogut calçar els esquís. La neu era primavera, primer amb un xic de crosta, un xic gelada però a mesura que anava avançant el dia, s'anava transformant, esdevenint cada cop més humida.
Hem anat pujant, direcció el Pic de Besalí, cap a l'est, però un cop hem trobat la pala que baixa de la Font Blanca, no la principal, sinó una secundària, l'hem pres i hem anat fent voltes maries fins al cim.  Feia dies que no en feia tantes de voltes Maria.
El dia ha començat amb sol, però poc a poc el cel s'ha anat tapant i només agafar un xic d'alçada, ja hem vist que el vent ens faria la guitza tot el recorregut. Dalt del cim o bé en algun collet, on quedàvem més exposats, les ràfegues de vent eren fortes, alguna prou forta com per desequilibrar-nos. A més a més, aixecaven la neu i aquesta, com petits projectils, anava impactant-nos per tot el cos. Potser és del que m'empipa més a la muntanya, un vent fort i sentir a la cara el repicar de la neu granulada.
Un cop fet el cim i les fotos de rigor, no ens hem encantat. Hem tret les pells de foca i hem baixat. Volíem baixar per la pala principal, però avui hi havia una esquerda que la tallava de banda a banda i per això hem decidit desfer el camí que havíem fet. Una bona baixada malgrat no és la mítica pala de la Font Blanca.
De tornada cap a casa hem parat a un bar a fer un mos i la veritat, ha estat una estona fantàstica. Amb el cim al sarró i amb temps per davant, hem gaudit d'una bona estona, entre bromes i converses. En un ambient distès i murri, predisposats a riure i passar-nos-ho bé.