dimarts, 12 d’abril de 2016

El Montcau per la porta del darrere

Ja en són tres. Tres camins per pujar al Montcau des de Mura. Bé, tres camins ben diferents, perquè de variants de corriols i corriolets un fotimer. Però en essència, de moment n'he fet tres. Un el clàssic, pel coll d'Estenalles. El més freqüentat i per això la codina està acotada amb cordes, per protegir les plantes del trepig constant. L'altre des del Coll d'Eres. Potser el segon més trepitjat. La majoria que hi passen vénen des de la Mola. Jo hi vaig anar a parar seguint el torrent de la Vall, entre els Emprius i el Montcau. I avui, la torna. El que faltava, entre el torrent d'Estenalles i el de la Vall, enfilant pel Serrat de la Coca. Amb alguns trams de grimpada, suau, buscant sempre les raconades on la codina es suavitza un xic. Passant per les Roques de la Coca. Corrent a trossos, d'altres, a pas ràpid, perquè s'enfila força. Amb els ulls ben oberts, gaudint de la muntanya, de la seva bellesa i ametent al desnivell. Hi ha alguna caiguda llarga. Fruint dels racons, dels corriols emboscats, de les codines dretes i obertes, dels trams encatifats d'almesquins i sota un sol agradable, amb un airet fresc fins al cim, on l'aire es reforça.
Avui, de nou, ha estat un plaer sortir a córrer per casa i veure des del cim habitacions llunyanes, altres cims a trepitjar.