divendres, 15 d’abril de 2016

El Senyor de Calders, a Monistrol.

Si ha plogut des d'aleshores. De fet, només en sóc conscient quan agafo un exemplar i el fullejo. Bé, per ser sincers he de dir que m'agrada passar pàgines a l'atzar, de tant en tant, i llegir-ne alguns fragments i tot seguit, olorar les seves pàgines. Enfonsar el nas entre els seus fulls i tancar els ulls. Sempre he pensat que els llibres fan una olor especial, potser l'aroma de les seves històries s'escapa i quan un és part de tu, sempre te'l mires diferent, amb estima. L'olor és més forta i quan el tens a les mans, a cada llambregada et vénen a la ment aquelles llargues hores que vares passar amb ell, com un vell company de viatge. Te'l mires encuriosit, sabedor que no vares ser tu qui va el escriure, sinó que fou ell qui va voler ser escrit.
És estrany i potser algú pensarà que és una bestiesa, un recurs literari, però quan he escrit quelcom novel·lat, d'entrada sempre penso cap a on anirà la trama, però poc a poc, vaig veient que jo no domino res. Que la història, els personatges tenen vida pròpia i ells van decidint el camí que volen fer i per estrany que sembli, sovint m'he sorprès d'on he anat a parar. A més, les hores passades amb la trama, fan que te l'estimis i que hi hagi un munt d'anècdotes. Petits retalls de la teva vida que t'agrada recordar, des d'aquell dia que vares intentar reproduir una escena de la història i acabà com no t'esperaves, fins a l'altre que vares haver de refer tot un capítol fantàstic -o això creies- per una dada errònia. Per una absurditat. 
Fa uns dies em van demanar si volia presentar el llibre a Monistrol de Calders per Sant Jordi, al migdia. De fet només l'he presentat a Castellar del Vallès, d'on sóc fill, però és clar, si se'm convida, em fa il·lusió i per això hi aniré. Content i agraït.



Perquè encara que fa vergonya exposar-te a la crítica amb un llibre -és un acte molt personal-, quan l'escrius és perquè es llegeixi... i agradi, és clar, i per això t'agrada compartir-lo.
Per tant, per Sant Jordi aniré a Monistrol, a explicar quatre coses i a respondre allò que em demanin, sense cap pretensió. Només la de passar una bona estona i a esperar l'indult del respectable.